11/2/2026 |
El Palau de la Música Catalana acull, en format de concert, l’òpera ‘Giulio Cesare’ de Händel, la més reconeguda del compositor en aquest gènere. El concert serà el 15 de febrer, amb Sabine Devielhe com a Cleopatra i Jakub Józef Orliński en el rol de Giulio Cesare.
El pròxim diumenge, 15 de febrer a les 17.30 h., el Palau de la Música Catalana acollirà Giulio Cesare de Georg Friedrich Händel, considerada de les millors òperes del compositor, en una producció en versió de concert. La interpretació serà a càrrec de la formació especialitzada en interpretació històricament informada Il Pomo d’Oro, amb direcció de Francesco Corti, una de les batutes més prestigioses de la música barroca, i un repartiment vocal excepcional que reuneix algunes de les veus més admirades del panorama actual.
La reconeguda soprano francesa Sabine Devieilhe interpretarà el paper de Cleopatra en el seu debut a la capital catalana. L’acompanyarà el contratenor polonès Jakub Józef Orliński en el rol de Giulio Cesare. Completen el repartiment: la mezzosoprano Rebecca Legget en el paper de Sesto, la contralt Beth Taylor en el paper de Cornelia i els contratenors Yuriy Mynenko i Rémy Brès-Feuillet, que faran de Tolomeo i Nireno, respectivament, mentre que el baríton Marco Saccardin serà Curio i el baix Alex Rosen farà d’Achilla.
Estrenada a Londres l’any 1724, Giulio Cesare in Egitto correspon a una etapa de plena maduresa creativa de Händel i és un exemple paradigmàtic de l’alt grau de sofisticació que assolí tant en l’escriptura vocal com en la concepció dramàtica. Amb aquesta òpera –la cinquena que el compositor va escriure per a la Royal Academy of Music–, Händel va establir un model en què la música i el drama s’integren de manera orgànica, tot superant la concepció de l’ària com a simple exhibició vocal.
Tal com assenyala el crític musical Jordi Maddaleno al comentari del programa de mà del concert, “Händel està en un període com a artista on ja domina com a veritable mestre el patetisme dramàtic. Exemples icònics en són l’aria di sortita de Cornelia, «Priva son», però també dues àries immarcescibles, com «Se pietà» o el lament «Piangerò» de Cleopatra”, i afegeix: “La reina d’Egipte, amb les seves vuit àries, és la veritable protagonista, malgrat el títol de l’òpera, i és un exemple paradigmàtic de l’escriptura händeliana, d’estimulant incisió psicològica i dramàtica en el caràcter femení. Segurament el primer gran operista a retratar la psicologia femenina de manera tan rica i subjugant”.
Catclàssics