Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu presenta el 'Manon Lescaut' d'Àlex Ollé

14/3/2026 |

 

El Gran Teatre del Liceu presenta Manon Lescaut, la primera gran tragèdia d’amor de Puccini, en una producció contemporània signada per Àlex Ollé i el mestre Josep Pons a la batuta, del 17 de març a l’1 d’abril.

Manon Lescaut, òpera en quatre actes estrenada l’any 1893 està basada en l’obra L’histoire du chevalier des Grieux et Manon Lescaut (1731), de l’abat Prévost, que també va ser la inspiració per a l’òpera Manon, de Jules Massenet.

Amb l’estrena de Manon Lescaut, Puccini va emergir com un dels grans compositors mundial de l’òpera, l’hereu natural de Giuseppe Verdi. Va ser aquí quan va desplegar per primera vegada tot el seu poder i els trets més reconeixibles del seu estil: melodies immortals, una gran força orquestral, un poderós sentit dramàtic i personatges creïbles, amb un èmfasi especial en la dimensió heroica i tràgica de les seves protagonistes femenines.

Una producció que redefineix a Manon en el segle XXI

La posada en escena d’Àlex Ollé, creada originalment per a l’Òpera de Frankfurt, situa Manon Lescaut en un context contemporani i colpidor. A l’inici, unes projeccions mostren Manon i el seu germà, Lescaut, creuant una tanca fronterera i entrant com a immigrants sense papers. L’assetjament que ella pateix desencadena una espiral d’abús i explotació que travessa tota la història.

Amb el vestuari urbà de Lluc Castells i l’escenografia d’Alfons Flores, Ollé trasllada aquests personatges, inflamats d’amor i debatuts entre la virtut i el desig, a espais reconeixibles del nostre temps: una estació d’autobusos, un club nocturn on Manon esdevé l’estrella, o unes cel·les claustrofòbiques com a pas previ a la deportació. La presència constant d’unes lletres gegants amb la paraula LOVE actua com a recordatori visual de la passió amorosa, imprevisible i devastadora que articula l’òpera.

La soprano Asmik Grigorian, una de les veus més destacades de l’actualitat, assumeix el paper protagonista amb una interpretació d’una gran intensitat vocal i dramàtica. Al seu costat, el tenor nord-americà Joshua Guerrero dona vida a Des Grieux. La Manon que dibuixa Ollé és innocent i vulnerable, però també capaç d’una passió ferma i d’una voluntat indomable.

En aquesta lectura, Manon podria venir de qualsevol lloc del món: fuig de la misèria, de la guerra o de la degradació social, o bé ha estat seduïda pel miratge d’una Europa idealitzada. A partir d’aquest punt de partida, la dramatúrgia proposa una relectura contemporània del mite. Manon mor d’esgotament, tristesa i desesperança. El seu amor més veritable és l’amor ferotge de qui no vol renunciar a un futur millor; el seu desert, la soledat infinita davant la tanca que la separa definitivament del futur.

Els quatre actes transcorren en espais sòrdids i opressius. El primer ens situa en una estació d’autobusos on s’insinua que Manon pot ser víctima d’una xarxa de tràfic de dones, amb un Geronte disposat a pagar per ella. El segon converteix la casa de Geronte en un entorn de degradació i abús. El tercer presenta una presó asfixiant, propera a un centre de deshumanització. Finalment, el quart acte, ambientat al desert de Louisiana, és el més auster: l’escenari queda gairebé buit, amb l’única presència de l’estructura que, al llarg de tota l’obra, ha format les quatre lletres de LOVE.

Una producció que tanca la temporada del Gran Teatre del Liceu amb una mirada actual, contundent i profundament humana sobre el mite de Manon.

Un repartiment a l’altura de la intensitat dramàtica

La protagonista d’aquesta producció és la soprano lituana Asmik Grigorian, una de les grans veus del panorama operístic actual, que torna al Gran Teatre del Liceu després del seu èxit recent amb Rusalka. Grigorian afronta el paper de Manon amb la valentia i la intensitat física que la caracteritzen. Si en aquell títol va sorprendre amb una gran exigència corporal, en aquesta producció assumeix novament un repte escènic de gran dificultat, que reforça la dimensió dramàtica del personatge.

La Manon de Giacomo Puccini és d’una gran complexitat: combina moments lírics d’alt voltatge emocional (com l’ària final Sola, perduta, abbandonata) amb l’evolució psicològica d’una jove que transita de la innocència a la consciència tràgica del seu destí. El paper exigeix fortalesa física, bellesa tímbrica i una gran capacitat expressiva, qualitats que conflueixen en la interpretació de Grigorian.

Al seu costat, el tenor nord-americà Joshua Guerrero dona vida a Renato des Grieux, amb àries tan emblemàtiques com Donna non vidi mai i els apassionats duets amb Manon, com Vedete? io son fedele. Completen el repartiment el baríton bielorús Iiuri Samoilov en el paper de Lescaut i el baix italià Donato di Stefano com a Geronte di Ravoir, un rol habitualment reservat a veus experimentades.

Els papers secundaris (Edmondo, el Mestre de dansa i el Músic) són interpretats respectivament pel tenor croat Filip Filipović, el tenor valencià Álvaro Diana i la soprano argentina Mercedes Gancedo.

La partitura sumptuosa i rica en colors es caracteritza per la vitalitat juvenil i per estar plena de melodies glorioses: del duet apassionat de Des Grieux i Manon Vedete? io son fedele a la desolació aclaparadora de l’ària final de Manon Sola, perduta, abbandonata, passant per Donna non vidi mai de l’acte I o In quelle trine morbine de l’acte II.

Àlex Ollé, artista resident del Gran Teatre del Liceu

El director d’escena Àlex Ollé, artista resident del Liceu i responsable de la direcció d’escena de Manon Lescaut, ha estat distingit recentment amb el premi a la millor direcció d’escena als Premis Ópera XXI pel seu treball a Lady Macbeth de Mtsensk, l’òpera amb què el Liceu va inaugurar la temporada 2024/25. En aquests mateixos premis, l’escenògraf Alfons Flores, també responsable de l’escenografia de Manon Lescaut , ha estat reconegut amb el guardó a la millor escenografia pel mateix títol. D’altra banda, recentment Àlex Ollé també ha estat condecorat amb la Medalla d’Or del Liceu en reconeixement a la seva trajectòria artística i vinculació amb la institució.

És un dels directors artístics de La Fura dels Baus des dels seus inicis fins a 2023. La seva trajectòria en direcció escènica engloba diversos gèneres: teatre, òpera, cine i propostes de gran format. Dels seus inicis, en destaquen la trilogia Accions (1984), Suz/O/Suz (1985) i Tier Mon (1988), espectacles que van consolidar La Fura dels Baus com a companyia de culte a escala internacional i que van forjar un llenguatge propi. La seva intervenció a la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona del 92 van marxar un abans i un després tant per la innovació que va suposar en esdeveniments d’aquest format com pel que fa a la història de la pròpia companyia.

En el món de l’òpera, Àlex Ollé ha dirigit més de trenta-cinc títols , vuit conjuntament amb Carlus Padrissa. Ha treballat en més de quaranta teatres d’arreu del món, entre els quals destaquen la Royal Opera House de Londres, l’Opéra National de Paris, la Scala de Milà, el New National Theatre de Tòquio, l’Òpera de Sydney, El Teatro Real de Madrid, el Festival de Salzburg, l’Arena de Verona i, per descomptat, el Gran Teatre del Liceu.

Tot aquest recorregut el va portar, fa cinc temporades, a ser nomenat artista resident del Gran Teatre del Liceu. El seu encàrrec més recent pel Teatre va ser Lady Macbeth of Mtsensk, de Xostakóvitx, amb què es va inaugurar la temporada 24/25.

Ollé és també al capdavant del projecte Òh!pera “microòperes de nova creació”, un projecte que promou les oportunitats dels joves creadors de tots els àmbits artístics que intervenen en la creació d’una òpera i que contribueix a renovar el seu llenguatge i dibuixar el que ha de ser l’òpera del segle XXI i que compta amb la mentoria d’Ollé des de fa cinc temporades. 

Catclàssics