Cerca de notícies

Enquesta

Un homenatge i un nou capítol

9/3/2026 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/un-homenatge-i-un-nou-capitol-475527

S’ha presentat la Schubertíada de Vilabertran, la primera edició amb nova direcció artística i sense Jordi Roch

A la Schubertíada de Vilabertran bufen aires de renovació: l’edició 2026 serà la primera confegida per la nova directora artística, Sílvia Pujalte després que Víctor Medem passés a regir el rumb de L’Auditori l’any passat. Lamentablement, també serà la primera sense la presència del fundador del festival, l’enyorat i incansable Jordi Roch, una autèntica força de la natura que ens va deixar el passat desembre.

Vells amics

El record de Roch va planar pel Palau Moja durant la presentació del programa d’enguany, que està dedicat a la seva memòria: des de la imitació de la seva icònica expressió «Fantàstic!» per part del president de l’Associació Franz Schubert, Joan Cavallé, fins a la presència aquest agost d’alguns dels artistes lligats als atzarosos i gairebé quixotescos inicis de la Schubertíada, com Matthias Goerne, fidel a Vilabertran des de la segona edició, Juliane Banse («La musa del doctor Roch», en paraules de Pujalte, que va debutar la primera edició el 1993), Javier Perianes o el Quartet Casals. El repertori que oferirà Goerne està per determinar però girarà entorn de peces vinculades amb Roch, Perianes explorarà la relació entre Chopin i De Falla en el marc del 150è aniversari del naixement d’aquest darrer, i Banse i els Casals col·laboraran en la darrera jornada, una vetllada que inclourà els Sechs Gesänge de Schumann arranjats per Reiman i l’emblemàtic quartet de Schubert La mort i la donzella. El doctor estaria orgullós de veure reunits els artistes als quals va donar suport en els seus inicis ara que són figures més que consolidades.

Descobertes

Efectivament, ullar i fitxar futures estrelles ha estat sempre la marca de la casa, a Vilabertran. Medem va estar un gran continuador de la tasca de Roch en aquest aspecte i tots esperem que Pujalte, bregada en mil batalles liederistes, reculli la torxa i faci honor a un dels grans mèrits del festival: haver-se instaurat com a prescriptor i afillar-se el talent de demà. Per tant, cal prendre nota si la nova directora destaca el jove Mikhail Timoshenko (que no s’hi posa per poc i debutarà amb el Winterreise) o ens recorda que Ruzan Mantashyan va desfermar un entusiasme inesperat per la música de l’armeni Komitas l’any passat i que ara tornarà amb una selecció d’aquest compositor i cançons de Dvořák, Txaikovski i Strauss.

El doctor Roch estaria orgullós de veure reunits els seus artistes.

Barítons a dojo

A la Schubertíada agraden els senyors de veu baixa, i aquesta constant s’ha anat reinventant any rere any. Si el rei de Vilabertran és Goerne, el príncep hereu és sens dubte Andrè Schuen, que ja està al capdamunt de l’Olimp particular dels fidels. Aquest any, la proposta és particular: estarà acompanyat del seu pianista habitual, l’energètic Daniel Heide, i d’un dels millors actors de Catalunya, Pere Arquillué, que narrarà el deliciós cicle de Brahms Die schöne Magelone. Amb menys lluentons (cal pensar que Schuèn ja és un habitual del festival de Salzburg o d’Ais de Provença) però amb una munió de seguidors entre qui aprecia la senzillesa i l’honestedat canora, Samuel Hasselhorn continuarà el seu periple per les cançons escrites per Schubert fa exactament 200 anys. Per tant, aquest 2026 escoltarem lieder de 1826 com ara “Im Freien”, “An Silvia” o “Stänchen”. Johannes Martin Kränzle, amb el seu estil personal i un punt iconoclasta, torna després d’una greu malaltia amb un programa d’alt voltatge dramàtic al voltant de la mort que remourà consciències, els Kindertotenlieder de Mahler i els Sechs Monologe aus “Jedermann” de Martin. Compte que d’una cosa així no se’n surt indemne.

El programa de formació de joves artistes amplia el nombre de becats a través d’una convocatòria oberta d’abast europeu a cinc duets, que treballaran amb institucions com Wolfram Rieger. Atenció a Alba Valdivieso! L’organització mostra a més una gran coherència mantenint el compromís amb aquests joves artistes: cinc dels antics becats estan convidats a tornar a la Canònica, entre ells la multipremiada a la darrera edició del Viñas Elionor Martínez i Victoria Guerrero (part del grup que oferirà el Liebeslieder Walzer de Brahms) o Mireia Tarragó, que farà conviure Mompou i Toldrà amb Schönberg, Debussy i Poulenc.

Talent català

Albert Cano, Emma Stratton (que presentaran un altre capítol de la integral de partites i suites de Bach), Bernat Prat, Maria Florea, Blai Bosser, Oriol Prat (part del sextet que tocarà la “música degenerada” de Schulhoff), Marta Bauzà (amb la seva proposta de recuperació patrimonial, les cançons de Capllonch)… Tots ells joves músics Km0 que estaran sota el focus aquesta Schubertíada.

L’edició 2026 serà inaugurada per Matilda Sterby. Qui signa no ha escoltat mai la soprano sueca ni tampoc ha sentit a parlar d’ella. I, tanmateix, l’experiència em diu que, probablement, serà una descoberta que sorprendrà el públic i tornarà any rere any. Aquesta és la marca de la casa a Vilabertran, quelcom ben difícil d’aconseguir: el prestigi de fer les coses amb rigor i excel·lència, el valor d’apostar per veus noves i contribuir a la seva consolidació al particular star system del festival, i la confiança d’un públic atent i exigent. La nova direcció hereta aquest actiu i, pel que es desprèn de la programació actual, està disposada a engrandir-lo. 

Meritxell Tena
Núvol