Cerca de notícies

Enquesta

Rakhmàninov, Prokófiev i Nielsen: L'OBC explora el simfonisme del segle XX a L'Auditori de Barcelona

8/4/2026 |

 

El pròxim cap de setmana L’Auditori proposa dos programes que connecten tradició i modernitat des de llenguatges molt diferents: d’una banda, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb un programa centrat en tres grans obres del segle XX; de l’altra, la Banda Municipal de Barcelona, que proposa un viatge per algunes de les bandes sonores més icòniques del cinema.

Els divendres 10 d’abril, a L’Auditori de Barcelona, l’OBC es posa a les ordres de Stephanie Childress, principal directora convidada i una de les joves directores amb més projecció del panorama internacional. També visitarà L’Auditori el pianista Denis Kozhukhin, que interpretarà el Concert per a piano n. 2 en sol m, op. 16, de Serguei Prokófiev. Kozhukhin s’ha consolidat com una de les figures més rellevants del panorama pianístic actual, reconegut per la seva excel·lència tècnica i profunditat interpretativa, i ja ha estat solista convidat en diverses ocasions a L’Auditori. El dissabte 11 d’abril, a les 19 h, oferiran la mateixa proposta a l’Auditori Enric Granados de Lleida.

El programa d’aquesta setmana reuneix dos compositors més, essencials per entendre la música del segle XX: Carl Nielsen i Serguei Rakhmàninov. La proposta traça un recorregut per diferents llenguatges del simfonisme modern, des de l’evocació lluminosa fins a la tensió expressiva més intensa.

El concert s’inicia amb l’Obertura Helios, op. 17 de Carl Nielsen (1910), una peça que descriu musicalment la sortida del sol amb una escriptura de gran capacitat evocadora. A partir d’un inici en pianissimo, l’obra desplega un creixement progressiu que combina lirisme, color orquestral i energia rítmica, fins a culminar en un punt de gran expansió sonora.

A continuació, serà el torn del pianista Denis Kozhukhin amb el Concert per a piano n. 2 en sol m, op. 16 de Serguei Prokófiev (1913), una de les obres més exigents i innovadores del repertori pianístic. Estrenada en el seu moment amb gran controvèrsia, la peça destaca per la seva intensitat expressiva, la seva escriptura virtuosa i un diàleg constant entre solista i orquestra, que genera una tensió d’alt voltatge emocional.

El programa culmina amb la Simfonia n. 2 en mi m, op. 27 de Serguei Rakhmàninov (1907), una obra de gran amplitud i riquesa melòdica. Amb un discurs expansiu i profundament líric, la simfonia desplega una arquitectura sonora de gran intensitat, amb moments de gran densitat emocional i clímaxs especialment suggeridors.

La Banda Municipal de Barcelona: les grans bandes sonores del cinema
El 12 d’abril, la Banda Municipal de Barcelona (BMB) convida al director Ximo Tarín, músic, director i instrumentista valencià reconegut per la seva versatilitat, especialment en àmbits com el jazz, el flamenc i la música moderna. El programa que ofereixen està dedicada dues figures essencials de la música cinematogràfica: Nino Rota i John Williams.

Nino Rota, autor d’òperes, música simfònica i més de cent cinquanta bandes sonores, va establir una estreta col·laboració amb Federico Fellini i Francis Ford Coppola. En obres com La strada (1954) o Otto e mezzo (1963), Rota construeix un univers sonor d’una gran sensibilitat, capaç d’evocar la fragilitat humana, la dimensió onírica i els tons circenses característics del cinema de Fellini. Amb The Godfather (1972–1974), especialment a través del seu cèlebre “Love Theme”, va assolir un reconeixement internacional que el va consagrar com una de les grans figures del gènere.

Al seu costat, John Williams (1932) desplega tot el seu univers simfònic, hereu de la tradició orquestral i de l’ús del leitmotiv per identificar personatges i emocions. Col·laborador estret de Steven Spielberg, Williams és autor d’algunes de les bandes sonores més reconeixibles de la història del cinema.

El programa inclou fragments de Jurassic Park (1993), una partitura que evoca la fascinació pel descobriment i la força del món prehistòric; Close Encounters of the Third Kind (1977), amb el seu icònic motiu de cinc notes com a llenguatge de comunicació amb el desconegut; i E.T., the Extra-Terrestrial (1982), una banda sonora expansiva i emotiva que ha esdevingut un dels grans referents de la història del cinema.

Amb aquest concert, la BMB posa en relleu el poder evocador de la música cinematogràfica i la seva capacitat de formar part de la memòria col·lectiva, oferint una experiència sonora que connecta emoció, imatge i imaginari 

Catclàssics