Cerca de notícies

Enquesta

Un nou orgue comença a bategar

19/5/2026 |

 

https://www.lavanguardia.com/encatala/20260519/11541810/nou-orgue-comenca-bategar.html

Després de 60 anys d’espera. Barcelona celebra el somni de Montserrat Torrent per a Sant Felip Neri

Una il·lusionada Montserrat Torrent s’obria pas ahir entre el mig miler de persones que omplien l’ Oratori Sant Felip Neri després d’haver fet realitat el somni de la seva vida: el bateig musical de l’instrument que porta el seu nom i que ha trigat sis dècades a veure la llum. “Ha estat extraordinari”, va dir després d’oferir un concert que dialogava amb el poema que Narcís Comadira ha dedicat al nou orgue Montserrat Torrent. Envoltada de la mitja dotzena d’intèrprets que estrenaven amb ella l’instrument fabricat per Albert Blancafort, la centenària artista va afegir: “Hi haurà molts concerts i moltes alegries”.

Era un moment històric en el que s’havien citat tant el món musical com la crema política, amb l’alcalde Jaume Collboni, la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, i el president Salvador Illa, que va instar tothom a inspirar-se en Torrent. “És un exemple de perseverança i treball constant, de generositat i mestratge. Un orgull de país”, va dir. Collboni, per la seva banda, va recordar l’aliança entre Ajuntament, Generalitat i la Fundació la Caixa que a partir del 2020 va fer possible que ara se celebri el centenari de l’extra­ordinària intèrpret alhora que el seu projecte de vida fet realitat. “Aquest orgue serà un record permanent de la Montserrat”.

El pare Ferran Colàs, prepòsit de la congregació de l’ Oratori Sant Felip Neri i president de la Fundació Montserrat Torrent, va evocar la infantesa de l’homenatjada, quan anava acompanyada de la seva mare al santuari, la congregació del qual, va afegir, ha tingut cinc orgues des que es va fundar. “I aquest és el millor”.

Pere Arquillué va llegir els versos que Narcís Comadira ha dedicat a l’instrument
L’ orgue, de talla gran amb 50 registres, 3.545 tubs i una façana de 16 peus –això és, 16 flautes de cinc metres de llarg–, amb tres teclats manuals i un de pedal, i preparat especialment per al repertori barroc i ibèric, posava a prova l’acústica d’aquest petit oratori aixecat fa tres segles per la societat civil barcelonina. Es va fer des de la laïcitat, inspirant-se en els valors d’oenagé de Sant Felip Neri (1515- 1595), el sacerdot italià que va revolucionar l’espiritualitat de la Contrareforma mitjançant l’humor i la dedicació als pobres.

Quan als anys seixanta el van iniciar Gabriel Blancafort i Georges Lhôte sota la supervisió de Torrent, es va aixecar només una petita part de l’ orgue, el que es coneix com la cadireta, el conjunt de tubs situats a l’esquena de l’organista. I ja llavors s’era conscient que el recinte religiós acumulava mil històries, algunes de doloroses, com la bomba de l’aviació feixista italiana que va caure a la plaça Sant Felip Neri el 1938, i que no només va rebentar la rosassa i va destrossar l’ orgue, sinó que va causar la mort de 42 persones, la majoria nens refugiats al soterrani. Aquest era, a més, l’oratori de què Lluís Millet era mestre de capella quan va fundar l’Orfeó Català, i a què el seu bon amic Antoni Gaudí anava diàriament a confessar-se. Allà hi anava el dia del 1926 que el va atropellar un tramvia.

“Gràcies, orgue, per portar-nos la joia, / per bressolar-nos, per fer-nos tornar infants, / per convertir-nos en soldats coratjosos, / plens d’esperança ”. Els versos del Poema per a un orgue de Comadira els llegia entre peça i peça el rapsode Pere Arquillué. Primer van sonar els autors: Correa de Arauxo (en mans de la mestra), Miguel López, G. P. Baldi i, en mans de Juan de la Rubia, un J. S. Bach que va emocionar el públic en general i Josep Caminal en particular. Van tocar també Bernat Bailbé, Guido Iotti, Ignacio Ribas –una estrena pròpia–, Saskia Roures i Joan Seguí. I va tancar Torrent amb la Battaglia de l’alemany Johann Kaspar Kerll.

La centenària Montserrat Torrent ha vist complert el seu llarg somni d’un nou orgue per a Barcelona
L’arribada del flamant instrument a Ciutat Vella completa el mapa dels orgues al nucli antic. Un recorregut que dissabte va capitanejar Mònica Pagès, la comissària de les exposicions dedicades a Montserrat Torrent al Museu Diocesà i el Museu de la Música, i en què va tenir lloc un tast musical en cinc places: l’ orgue de Santa Maria del Mar, que és un barroc portat de Vic per substituir l’original que va cremar durant la Guerra Civil; el de la Catedral, que conserva l’estructura de l’original del segle XVI però convertit en un instrument nou; el de Sant Just i Pastor, que és un orgue romàntic del segle XIX que aprofita elements de l’antic; el que arriba ara a Sant Felip Neri, i el de Sant Sever, un ibèric autèntic que acaba de ser restaurat. Quedarien el que va construir el mestre orguener Gerhard Grenzing per a la basílica de la Mercè fa una dècada; el que Aquilino Amezua va crear per a Gaudí al Palau Güell, i l’ orgue Walcker del Palau de la
Música. 

Maricel Chavarría
La Vanguardia