2/7/2026 |
El Gran Teatre del Liceu tanca la temporada operística 25/26 amb Falstaff de Verdi, del 9 al 19 de juliol, amb direcció d’escena de Laurent Pelly i Josep Pons a la batuta.
Falstaff és l’última de les 24 òperes de Verdi, el seu fabulós comiat després de més de 50 anys de trajectòria. Es va estrenar a principis de 1893 a Milà, quan Verdi estava a punt de fer 80 anys. Es tracta d’una comèdia i de la segona col·laboració de Verdi amb el llibretista Arrigo Boito, que es va basar en les obres Les alegres comares de Windsor i Enric IV de William Shakespeare per escriure l’obra.
El repartiment està liderat pels millors Falstaff de la seva generació: Els barítons italians Luca Salsi i Ambrogio Maestri. Seran vuit funcions del 9 al 19 de juliol, amb direcció musical de Josep Pons, que s’acomiada aquesta temporada del càrrec de director musical del Liceu després de 14 anys. Es tracta d’una coproducció original del Teatro Real de Madrid, en col·laboració amb el Théâtre Royal de La Monnaie de Brusel·les, l’Opéra National de Bordeaux , la Tokyo Nikikai Opera Foundation.
Amb Falstaff, Verdi va assolir la síntesi total entre música i teatre. Son moltes les obres verdianes que aconsegueixen l’excel·lència en la unió de text, música i vol dramàtic —La traviata, Don Carlos, Aida o Otello de 1887, l’òpera que va fer possible que també existís Falstaff, amb llibret d’Arrigo Boito—. Però amb el seu darrer títol, Verdi es va permetre sortir de les convencions i donar-se el caprici d’acabar la seva carrera, després d’una vida dedicada a la tragèdia, amb una comèdia: una peça d’embolics i bon humor.
Després del triomf d’Otello (1887), Verdi va recuperar un entusiasme per l’òpera que semblava haver deixat enrere. Després de l’estrena d’Aida (1871), el compositor havia abandonat el gènere durant més de quinze anys, però va decidir tornar-hi en descobrir el llibret excepcional d’Arrigo Boito, basat en l’obra de William Shakespeare, l’autor que Verdi considerava el cim del teatre. L’èxit d’Otello va consolidar la complicitat entre tots dos, i Boito el va convèncer d’afrontar un nou projecte inspirat també en Shakespeare. Aquesta vegada, va triar Falstaff, un personatge que apareix a Les alegres comares de Windsor i a les dues parts d’Enric IV.
Catclàssics