15/7/2026 |
La temporada 2025/26 culmina una etapa decisiva en la història recent del Gran Teatre del Liceu. Després de catorze anys al capdavant de la direcció musical, Josep Pons s'acomiada del càrrec el pròxim 24 de juliol amb la interpretació de la Simfonia núm. 8 de Gustav Mahler, coneguda com la Simfonia dels mil. El concert clourà tant la temporada artística com el projecte Univers Mahler , impulsat pel mateix Pons amb l'objectiu d'interpretar al Liceu la integral simfònica del compositor. A partir de la temporada 2026/27, Josep Pons serà Director Musical Honorari del Gran Teatre del Liceu.
El concert arriba després de la interpretació de la Simfonia núm. 9 el passat 31 de març i culmina un recorregut musical que ha convertit Mahler en un dels grans eixos artístics del projecte desenvolupat per Josep Pons durant aquests catorze anys: Univers Mahler, el projecte que ha recorregut la integral simfònica del compositor.
Considerada una de les obres més monumentals del repertori simfònic, la Vuitena Simfonia representa, segons el mateix Gustav Mahler, la seva creació més gran, tant pel contingut com per la forma. Una obra íntegrament cantada que uneix l'himne medieval Veni creator spiritus amb l'escena final del Faust de Goethe en una reflexió sobre la redempció a través de l'amor.
La interpretació de la Simfonia núm. 8 de Gustav Mahler, coneguda com la Simfonia dels mil, constitueix un dels reptes més extraordinaris del repertori simfonicocoral. En aquesta obra, els cors no són un element complementari, sinó el veritable motor expressiu de la partitura, amb un protagonisme essencial al llarg de tota la composició. Per a aquesta ocasió, el Cor del Gran Teatre del Liceu s'uneix al Coro Nacional de España, la Polifònica de Puig-reig i el Cor Vivaldi - Petits Cantors de Catalunya , configurant un conjunt coral d'una dimensió excepcional. La participació d'aquestes tres formacions té, a més, un profund valor simbòlic en la trajectòria de Josep Pons, ja que totes elles han estat estretament vinculades a diferents etapes de la seva vida artística i musical, convertint aquest concert de comiat en una síntesi especialment significativa del seu recorregut professional.
Per a aquesta interpretació, el Gran Teatre del Liceu ha reunit un repartiment vocal de primer nivell, amb el tenor Michael Spyres, la soprano Elisabeth Teige i els baixos-barítons Nicholas Brownlee i Albert Dohmen al capdavant. Completen el repartiment les sopranos Jacquelyn Wagner i Elena Villalón i les mezzosopranos Beth Taylor i Mihoko Fujimura.
Catorze anys de transformació artística
Quan Josep Pons va assumir la direcció musical del Gran Teatre del Liceu l'any 2012, ho va fer al voltant de dos conceptes que van marcar el seu projecte: reforçar la visibilitat i la centralitat de l'Orquestra i el Cor dins del Teatre. Durant aquests catorze anys, totes dues formacions han experimentat una profunda evolució tant en l'àmbit musical com organitzatiu, consolidant-se com a pilars fonamentals de la Institució i desenvolupant una identitat artística pròpia.
Aquesta transformació ha anat més enllà del treball estrictament musical. Sota la direcció de Josep Pons, l'Orquestra ha reforçat el seu paper com a eix vertebrador de l'activitat artística del Liceu, consolidant una personalitat pròpia al servei de l'òpera i reivindicant el paper essencial de la formació en la construcció de cada producció. De la mateixa manera, Pablo Assante, com a director del Cor del Liceu ha contruibuït a consolidar un model sustentat en el rigor, la precisió interpretativa i la confiança en els músics i cantants, afavorint un cos estable d’Orquestra i Cor cada vegada més cohesionat, autònom i empoderat.
Paral·lelament, també s'han impulsat millores en l'organització amb la creació del Departament Musical i un replantejament i actualització de l'organització i de les condicions de treball de les formacions, així com una renovació progressiva de les dues plantilles, amb la incorporació de noves generacions de músics, la modernització del parc instrumental, el reforç de les diferents seccions de l'Orquestra i la renovació de places al Cor. Aquest procés ha anat acompanyat d'una aposta per revaloritzar el departament musical dins l’estructura del Teatre i també la tasca dels mestres assistents i dels pianistes repertoristes.
Entre les temporades 2012/13 i 2025/26 s'han incorporat 41 nous músics a l'Orquestra i 30 noves veus al Cor. L'Orquestra ha passat de 67 a 87 membres estables —als quals s'afegeixen tres places trial— mentre que el Cor manté una plantilla de 57 cantants, amb dues places actualment en procés d'audició. Avui, l'Orquestra i el Cor reflecteixen aquesta evolució amb unes plantilles formades per professionals de vint nacionalitats diferents en el cas de l'Orquestra i de tretze en el del Cor.
Josep Pons. Un llegat de país
Josep Pons és una de les figures més rellevants de la direcció orquestral i un músic profundament compromès amb el país i amb el desenvolupament de la seva vida musical. Format a l'Escolania de Montserrat i al Conservatori Municipal de Barcelona, la seva trajectòria ha contribuït de manera decisiva a la consolidació de projectes i institucions de referència, des de la cofundació de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure i la fundació de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya fins a la participació en la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i la direcció de formacions com l'Orquesta Ciudad de Granada o l'Orquesta y Coro Nacionales de España. L'any 2012 va assumir un nou repte al capdavant de la direcció musical del Gran Teatre del Liceu amb l'objectiu de reforçar la projecció internacional de la institució i consolidar-la com un referent cultural de la societat catalana.
La seva direcció s'ha caracteritzat pel rigor musical, la precisió interpretativa i una aposta decidida per dotar l'Orquestra d'una personalitat pròpia. Amb la voluntat de situar-la al centre del projecte artístic del Liceu, Josep Pons ha treballat perquè els seus músics assumissin amb orgull el paper fonamental que exerceixen en la construcció de cada funció.
Més enllà de la tasca estrictament artística, el mestre també ha impulsat una transformació interna basada en la confiança en els professionals, la millora de les condicions de treball i el reforç de l'autonomia de les formacions musicals. Aquest treball sostingut ha contribuït a consolidar una Orquestra cohesionada, amb una identitat compartida i preparada per afrontar els reptes artístics del futur.
La música de cambra com a pilar essencial
Una de les aportacions més significatives de Josep Pons ha estat l'impuls decidit dels concerts de cambra, concebuts per donar protagonisme als solistes i a les diferents formacions de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Aquest projecte va néixer la temporada 2017/18 sota el nom de Les Cambres del Liceu, amb una programació inicial de tres concerts al Foyer del Teatre. Des d'aleshores ha experimentat una evolució constant fins a convertir-se en l'actual cicle Constel·lacions , una proposta consolidada que ha ampliat tant el nombre de concerts com els formats, els espais i les aliances.
A més de mantenir la seva presència al Liceu, el cicle s'ha estès a espais singulars de la ciutat, com l'Hivernacle del parc de la Ciutadella o el Park Güell, i s'ha integrat en iniciatives com el Barcelona Obertura Spring Festival, el Festival Bachcelona i altres col·laboracions institucionals, amb la voluntat d'acostar la música a nous públics i generar noves experiències de concert. Amb formats reduïts i programes de curta durada, aquestes propostes ofereixen una experiència musical íntima i propera. Des de la seva creació, el projecte ha programat un total de 18 concerts de cambra al Liceu i 26 concerts en espais externs.
Més enllà d'ampliar l'oferta artística del Teatre i d'obrir nous espais per a la música, aquesta iniciativa reforça l'escolta, la complicitat i l'excel·lència interpretativa entre els músics, amb un impacte directe en la cohesió de l'Orquestra i en la qualitat del seu so col·lectiu, alhora que fa valdre la versatilitat i el talent dels seus intèrprets més enllà del gran repertori simfònic.
Concerts al territori i compromís amb el present
Aquest compromís s'ha projectat també més enllà del Teatre, amb una aposta decidida per portar l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu al conjunt del territori i acostar la música a nous públics. Aquesta voluntat, present al llarg de tota l'etapa de Josep Pons, va quedar especialment reforçada amb la posada en marxa del projecte Territori, impulsat conjuntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El projecte, previst inicialment per a la temporada 2020/21, havia d'arrencar el maig del 2020 amb tres concerts que es van haver de cancel·lar a causa de la pandèmia. Finalment, la seva primera edició es va celebrar la temporada 2021/22, consolidant la voluntat de portar el Liceu més enllà i reforçar la seva presència arreu del país.
Al llarg d'aquests anys, la formació ha protagonitzat prop de quaranta actuacions en alguns dels principals espais culturals del país, tant a Barcelona amb els concerts de la Mercè, el Palau de la Música Catalana, el Festival Jardins de Pedralbes, els Jardins de l'Hospital de Sant Pau o el Concert a la Platja, com en nombroses ciutats del país, entre les quals Sant Cugat del Vallès, el Prat de Llobregat, Puig-reig, Peralada, Girona, el Monestir de Montserrat, Reus, Lleida, Manresa i Vic. Aquestes actuacions han consolidat la presència de l'Orquestra arreu del territori i han contribuït a fer arribar el projecte artístic del Liceu a públics diversos.
Reconeixements i projecció internacional
Durant aquest període, la trajectòria de Josep Pons al capdavant de la direcció musical del Gran Teatre del Liceu ha estat àmpliament reconeguda tant per les principals institucions culturals com pel mateix sector musical. Ha rebut el Premio Nacional de Música (1999), la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2019), el nomenament com a Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (2019), el Premi Opera XXI a la Millor Direcció Musical (2024), la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu (2025) i la Creu de Sant Jordi (2025). Paral·lelament, la projecció internacional del projecte s'ha materialitzat en fites com el debut a l'Opéra Bastille de París amb El castell de Barbablava de Béla Bartók, protagonitzat per Iréne Theorin i Bryn Terfel, o la participació al Concert dels Drets Humans a la seu de les Nacions Unides a Ginebra. Aquesta vocació d'obertura també s'ha reforçat amb les gravacions audiovisuals de les produccions del Liceu i la seva difusió a través de Liceu OPERA+, la plataforma digital del Teatre, que ha contribuït a ampliar l'abast internacional de l'Orquestra Simfònica i del projecte artístic del Liceu.
Aquest recorregut quedarà també recollit en el documental que dirigeix Igor Cortadellas, actualment en procés de producció, una aproximació al retrat més íntim de Josep Pons, més enllà de la figura del director d’orquestra. El procés de preparació de la Vuitena Simfonia de Mahler esdevé el fil conductor d’un documental sobre el seu llegat i la seva vinculació amb el Liceu. Així mateix, el llibre de Jesús Ruiz Mantilla, editat per Galaxia Gutenberg , contribuirà a preservar i explicar aquests catorze anys fonamentals per a la història musical del Gran Teatre del Liceu i del país, tot posant el focus en la trajectòria artística de Josep Pons i en la seva estreta vinculació amb Barcelona, centre de gravetat de la seva carrera, des d'on ha projectat una manera d'entendre la música que ha culminat en la transformació profunda de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Tots dos projectes es desenvoluparan en paral·lel i es presentaran durant la tardor de 2027.
Catclàssics