Cerca de notícies

Enquesta

Una guspira per a Leo

17/8/2026 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/una-guspira-per-a-leo-497164

Primer enregistrament mundial de les "Sei Cantate Spirituale" de Leonardo Leo de la mà del contratenor Miguel Ulla

Sempre és fascinant quan un intèrpret encén una guspira per intentar dirigir la mirada del públic, moltes vegades avorrit de veure sempre els mateixos compositors als programes, cap a altres noms també il·lustres però que desgraciadament han quedat als marges d’una història de la música reduccionista i il·lusòriament lineal.

Un d’aquests oblidats és Leonardo Leo (1694-1744), un dels components de l’escola napolitana d’òpera que s’originà a la ciutat partenopea al tombant del segle XVIII i que no ha arribat als nostres dies amb la mateixa transcendència que altres membres del grup com A. Scarlatti, Pergolesi, Porpora o Vinci, aquests dos darrers recuperats a l’ombra de l’interès despertat per la figura de Farinelli, destinatari d’algunes de les seves obres.

De la mateixa manera que els seus companys napolitans, l’obra de Leo transita entre el fet profà (mig centenar d’òperes) i el sacre (diversos oratoris, cantates i motets) però, a més a més, sorprèn un nombre prou destacat d’obres instrumentals, com diverses peces per a teclat (anomenades genèricament toccate) i una col·lecció de sis concerts per a violoncel, instrument poc freqüentat durant el barroc en el seu vessant solista més enllà dels exemples vivaldians.

Entre totes aquestes obres, el jove contratenor gallec Miguel Ulla Berdullas (nascut a A Coruña el 2000) ha encès una meravellosa guspira impulsant la primera gravació a escala mundial de les Sei Cantate Spirituali. Ulla és un intèrpret inquiet, format al conservatori de la seva ciutat natal però també a Madrid i l’ESMUC (sota el mestratge de Lambert Climent), a més de continuar els seus estudis amb noms tan prestigiosos del cant històric com Gérard Lesne o Sonia Prina.

Miguel Ulla planteja la seva interpretació amb un marcat dramatisme proper al món operístic.

Per aquesta gravació, el contratenor ha requerit el suport de Javier Jiménez a l’orgue i Fernando Reyes tocant diversos instruments de corda pinçada. L’enregistrament es realitzà entre l’església de Santa Eufemia i el Real Monasterio de la Consolación de Palència. El 2024 es publicaren les tres primeres cantates del recull i aquest 2026 s’ha completat feliçment el cicle, sempre al segell discogràfic madrileny HR Recordings-Discos Emec, distribuït per Naxos.

Les sis cantates comparteixen una temàtica comuna: el penediment després d’una vida de vicis i pecats quan ja la mort és propera. Aquest fil es va resseguint amb una combinació de recitatius i àries da capo, moltes vegades lamenti, però amb un melodisme directe i poc afectat que traspua una lluminositat fascinant i que ja fa albirar les primeres guspires de l’imminent il·luminisme clàssic.

Les obres es fonamenten en una base austera, només amb el continu sota la veu solista. Però per a aquesta gravació, com comentàvem anteriorment, s’han utilitzat diferents instruments pinçats com la tiorba, l’arxillaüt, la guitarra barroca, el colascione o la guitarra battente, i que en els experts dits de Fernando Reyes aporten una meravellosa varietat colorista als eixuts pentagrames de Leo, amb el complement de les sonoritats vellutades i nostàlgiques que Javier Jiménez Martínez extreu de l’orgue.

Miguel Ulla planteja la seva interpretació amb un marcat dramatisme més proper al món operístic que no a l’estatisme espiritual de la música sacra, que en alguns moments sacrifica la bellesa sonora davant d’una expressió commovedora i profunda. En el seu apropament a aquests pentagrames inèdits també destaca un enlluernador sentit del fraseig, amb unes alenades vocals ben delimitades, acaronades per l’intèrpret amb una gran cura i una capacitat màgica de seducció de l’oient, com les mítiques sirenes que Leo utilitza com a símbol en una de les cantates més reeixides del recull, Sono piene di serene.

Quin plaer quan algú encén una guspira! 

Dani Cortés Gil
Núvol