Cerca de notícies

Enquesta

L'Auditori i el Museu de la Música amb la nova creació

9/10/2026 |

 

Barcelona compta amb una escena especialment rica i activa al voltant de la nova creació musical. Festivals, col·lectius, ensembles, compositors, creadors, espais i promotors treballen des de diferents àmbits en la recerca de nous llenguatges, l’experimentació sonora i la generació de noves maneres d’entendre i viure la música. Compositors com Ariadna Alsina o Arnau Brichs, iniciatives nascudes a L’Auditori com Sampler Sèries o Subsònic, o independents, com Mixtur, el Dispositiu LEM, BONE x IKLECTIK o el programa d’Artistes Residents de L’Auditori, formen part d’una escena diversa i molt productiva que contribueix a enriquir el teixit musical de la ciutat i del país.

En aquest context, L’Auditori i el Museu de la Música reforcen el seu compromís amb la nova creació i amb el talent que conforma aquesta escena. Les dues institucions treballen per ampliar els espais dedicats a la creació, donar suport als creadors i generar noves oportunitats per a la recerca, l’experimentació i la presentació de nous projectes. Des de l’encàrrec i l’estrena de noves obres fins a l’acompanyament de creadors, l’acollida de festivals i col·lectius o l’activació del patrimoni, L’Auditori i el Museu contribueixen a fer créixer i donar projecció a l’escena de nova creació de Barcelona.

Aquesta mirada entén la nova creació en un sentit ampli, que inclou la composició contemporània, la recerca, l’experimentació, la innovació en nous formats i gèneres i les noves maneres de relacionar-se amb el patrimoni musical.

L’Auditori: crear, encarregar i estrenar

Durant aquest primer semestre de la temporada, l’aposta per la nova creació travessa les diferents àrees de programació de L’Auditori i conviu amb el gran repertori i amb les seves formacions estables.
Un dels principals espais d’aquesta aposta és Sampler Series, que aquesta temporada se centra en el diàleg entre les músiques del segle XX i les noves pràctiques sonores. El cicle s’inaugura amb una carta blanca a la compositora britànicoalemanya Charlotte Bray, una de les creadores amb més projecció internacional de l’actualitat. El programa inclou sis obres de Bray, cinc de les quals són estrenes nacionals, i That which you wove of lightest thread, I wear to honour stone., obra coencarregada per L’Auditori.

Sampler Series acollirà també el concert de CrossingLines Ensemble en el marc de la Biennal Robert Gerhard. El programa posa en diàleg Libra, probablement l’obra de factura més experimental de Gerhard així com algunes de les seves obres electròniques amb tres estrenes absolutes de compositors de l’escena actual —com la compositora empodarnesa Ariadna Alsina, qui forma part del programa d’Artistes Residents de L’Auditori d’aquesta temporada, Arnau Brichs o Rubens Askenar—.

La creació actual també forma part de la programació de les grans formacions de L’Auditori. El 13 i 14 de novembre, l’OBC estrenarà Cassandra, de Blai Soler, abans de la Segona Simfonia de Mahler, donant continuïtat a la relació de l’orquestra amb el compositor després de Divinacions i Plain-chant.
La Banda Municipal de Barcelona, per la seva banda, incorpora Circus Maximus, de John Corigliano en el concert que oferirà l’1 de novembre, una de les obres fonamentals del repertori contemporani per a banda simfònica, en diàleg amb Festes romanes de Respighi.
Així, la nova creació no queda circumscrita a un únic cicle o format, sinó que forma part de la programació de cambra, de l’OBC i de la Banda Municipal, i estableix connexions entre creadors actuals i el repertori dels segles XX i XXI.

El Museu de la Música, espai d’acollida, connexió i projecció

El Museu de la Música desenvolupa un paper específic dins d’aquesta aposta: actuar com un espai d’acollida, connexió i projecció per als diferents agents que formen part de l’escena de nova creació de Barcelona. A través de la seva programació i de les aliances amb festivals, col·lectius, creadors i projectes de recerca, el Museu contribueix a donar visibilitat a una escena diversa i a posar-la en contacte amb nous espais, públics i contextos.

La voluntat és treballar amb els agents que ja existeixen i esdevenir un punt de trobada i confluència. En aquest sentit, el Museu adapta la seva programació per donar cabuda a propostes diverses, establir aliances, coordinar-se amb els diferents agents. El Museu contribueix a activar una escena rica i diversa per donar-li més visibilitat, recorregut i projecció.

Aquesta manera de treballar amplia també els formats que tenen cabuda al Museu. La seva col·laboració amb festivals i promotors permet incorporar-hi conferències, taules rodones, assajos oberts, laboratoris, instal·lacions, projeccions, concerts i experiències immersives, generant espais de trobada entre creadors, investigadors, agents i públics.

Un dels principals exemples és la col·laboració amb el Festival Mixtur, amb una part significativa de la seva programació aquesta tardor al Museu. El programa un programa de tallers que inclouen una conferència a càrrec del compositor Luca Francesconi, una taula rodona sobre la situació actual de la música contemporània a Espanya, una conferència de Simon Steen-Andersen, dos tallers amb Isabel Mundry i José María Sánchez-Verdú, i el concert Music of Extremes, de l’ensemble Continuum XXI, dedicat al diàleg entre música antiga i música de nova creació, precedit d’un assaig obert amb estudiants.

El Museu també manté la seva col·laboració habitual amb el Dispositiu LEM, que aquest any hi presenta diferents propostes, entre les quals el concert de Pierre Bastien i Pepino Pascual, dos noms fonamentals en l’escena experimental, així com el laboratori Mapa sonor, amb Veus Lliures, col·lectiu resident al Museu sota la direcció de Celeste Alías centrat en la improvisació vocal, i el concert doble de Nara Is Neus i l’artista multimèdia i compositora Merche Blasco, artista resident del Museu, que visitarà de nou el Museu el 10 de desembre de la mà del cicle Difraccions.

A aquesta xarxa de col·laboracions s’hi suma enguany BONE x IKLECTIK, festival internacional de música experimental i arts sonores que va inaugurar la seva quarta edició al Museu de la Música, en la primera col·laboració entre les dues institucions el passat 1 d’octubre.

Aquesta política de col·laboracions permet al Museu donar suport i visibilitat al talent i als agents de l’escena barcelonina, alhora que genera un efecte multiplicador sobre les seves propostes i facilita que puguin arribar a nous públics i contextos.

La institució posa també els seus espais, els seus recursos i el seu patrimoni al servei de la creació contemporània, generant noves lectures a partir de l’activació dels materials que conserva. Un exemple és la instal·lació “Music for a problem”, de Marc Villanueva i Gerard Valverde, comissariada per Difraccions. En forma d’nstal·lació interactiva, el projecte parteix d’un procés de recerca i activació de materials documentals i sonors del fons del Centre de Documentació de la Música Contemporània conservats al Museu de la Música, revistitant la II Setmana de Música Contemporània de 1989 amb una interfície manipulable.
En aquesta mateixa línia se situa la presentació de la versió revisada del documental Baschet: The Transfiguration of Daily Life, d’Eric Marin, vinculada a l’exposició Instrumental Baschet. La utopia ressonant. La projecció serà presentada pel director en diàleg amb els comissaris de la mostra i membres del Taller Baschet de la Universitat de Barcelona.

Biennal Robert Gerhard: la creació contemporània del segle XX

La nova creació també es pot entendre des de la revisió de les músiques del segle XX, un període fonamental en la transformació dels llenguatges musicals. En aquest àmbit se situa la Biennal Robert Gerhard, que enguany comptarà amb diferents concerts i activitats a L’Auditori i al Museu de la Música i que recupera i actualitza el llegat d’un dels compositors més singulars de la música catalana del segle XX.
Els concerts inaugurals de la temporada 2026-2027 de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), celebrats el passat cap de setmana, van donar el tret de sortida a la Biennal amb la interpretació del Concertino per a orquestra de corda, de Robert Gerhard. La programació de la Biennal s’allargarà fins al 22 de novembre.

A través d’aquest conjunt d’iniciatives, L’Auditori i el Museu de la Música contribueixen a fer més visible una escena que sovint queda fora dels circuits institucionals convencionals, però que compta amb un important teixit de creadors, festivals, col·lectius i projectes vinculats a la nova creació, la recerca i l’experimentació. La voluntat és consolidar un model en què les institucions treballin connectades amb els agents que ja impulsen aquesta escena, coordinant programacions, evitant solapaments i generant sinergies. Un model que permeti que el talent local tingui més espais per crear, experimentar i presentar les seves propostes, i que alhora faciliti que aquestes propostes arribin a nous públics i contextos. 

Catclàssics