Cerca de notícies

Enquesta

L'OBC contraposa la llum de Vasks a l'univers expressionista de la Quarta de Xostakóvitx

14/10/2026 |

 

El 17 i 18 d’octubre, l’OBC interpretarà la Simfonia n. 4 de Dmitri Xostakóvitx sota la direcció d’Andris Poga, que debuta a Espanya al capdavant de l’orquestra.

El programa inclou l’estrena nacional de ‘Pateicības dziedājums (Cant d’agraïment)’, de Pēteris Vasks, una obra per a cordes que es va estrenar mundialment el mes d’abril passat, en el marc del 80è aniversari del compositor letó.

El 17 i 18 d’octubre, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) presenta a la Sala 1 Pau Casals de L’Auditori un programa que posa en diàleg dues visions musicals contrastades: la serenitat espiritual i el lirisme del compositor letó Pēteris Vasks i la força dramàtica i expressionista de la Simfonia n. 4 de Dmitri Xostakóvitx. Andris Poga, que debuta en territori espanyol, es posarà al capdavant d’una orquestra de més d’un centenar de músics per abordar una de les partitures més radicals del compositor rus, en un programa que combina l’estrena nacional d’una obra contemporània amb una de les grans simfonies del segle XX.

El concert començarà amb l’estrana nacional de Pateicības dziedājums (Cant d’agraïment), de Pēteris Vasks, una obra per a cordes estrenada mundialment el mes d’abril passat a Letònia, en el marc del 80è aniversari del compositor, també sota la direcció d’Andris Poga. La partitura s’inscriu en el llenguatge espiritual i meditatiu característic de Vasks, amb una escriptura que posa en relleu la capacitat expressiva de la corda i la bellesa de les sonoritats més senzilles.

En aquesta obra, el compositor letó explora una dimensió de reconciliació i agraïment a través de llargues frases melòdiques i textures de gran transparència. La seva música, estretament vinculada a la natura, a la història del seu país i a una profunda preocupació per la dimensió emocional de l’art, convida a una escolta interior en què el silenci i la ressonància adquireixen un paper essencial. Cant d’agraïment ocupa així un lloc singular en la trajectòria de Vasks i representa una afirmació serena de la bellesa i la capacitat de reconciliació de la música.

La segona part del programa estarà dedicada a la Simfonia n. 4, op. 43, de Dmitri Xostakóvitx, una de les obres més ambicioses i personals del compositor. Escrita entre 1935 i 1936, la simfonia reflecteix un moment especialment convuls de la seva trajectòria, marcat per la condemna pública que va rebre el 1936 a través del diari Pravda, que l’acusava de formalista. En aquest context, Xostakóvitx va retirar la simfonia abans de la seva estrena, que no arribaria fins al 1961, molt després de la seva composició.

La Quarta desplega un univers sonor intens i heterogeni, en què conviuen el grotesc, la ironia, el sarcasme i el dramatisme. Amb una orquestració monumental i una escriptura de gran exigència, Xostakóvitx parteix d’alguns referents del simfonisme de Gustav Mahler per portar-los cap a un llenguatge propi, marcat per l’ambigüitat i els contrastos constants entre llum i ombra. La música alterna episodis de gran violència rítmica amb passatges enigmàtics i moments de lirisme fosc, en una construcció que, lluny de ser caòtica, articula un univers expressiu d’una gran coherència interna.

Amb aquesta simfonia, Xostakóvitx porta al límit les possibilitats expressives de l’orquestra i construeix una partitura que interroga el seu temps i que continua sent una de les expressions més contundents del seu univers creatiu. 

Catclàssics