Cerca de notícies

Enquesta

'Pau Casals, música per la pau', al Palau Robert

30/10/2026 |

 

https://www.ara.cat/especials/pau-casals-musica-pau-palau-robert_1_5892718.html

La mostra reivindica el llegat de l'artista, coincidint amb el seu 150è aniversari, i es pot visitar de manera gratuïta fins al 10 de gener

L’exposició reivindica la figura de Pau Casals i subratlla el llegat d’un artista que va posar el seu art al servei de la pau. Comissariada per Núria Ballester, directora del Museu Pau Casals del Vendrell, i organitzada per la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Pau Casals i la Fundació ”la Caixa”, es pot visitar de forma gratuïta al Palau Robert fins al 10 de gener del 2027.

El projecte expositiu s’emmarca dins de la celebració del 150è aniversari del naixement d'aquest català universal. La mostra es podrà veure també a partir del mes de febrer del 2027 al CaixaForum Madrid i del mes de juny a l’agost al Museu Pau Casals del Vendrell, i ha desenvolupat una unitat didàctica amb el diari per a joves Junior Report, adreçada a centres educatius de secundària.

L'exposició recorre la sala 1 del Palau Robert i s’estructura en cinc àmbits. El primer, que fa un repàs cronològic de la seva vida a través de fotografies i documents, introdueix la figura de Pau Casals (el Vendrell 1876 - San Juan de Puerto Rico, 1973) i en destaca el virtuosisme però també el seu compromís amb la llibertat, la democràcia i la pau. Exiliat després de la Guerra Civil, Pau Casal va ser sempre un defensor incansable dels drets humans i de la pau al món.

El segon àmbit explica, a través de documents, objectes originals i dos audiovisuals, la connexió del violoncel·lista amb la música. Per a Casals, la música havia de commoure i despertar una experiència emocional autèntica, tant en qui la interpreta com en qui l’escolta. Per això, la seva finalitat anava més enllà de la perfecció tècnica. L'artista català va revolucionar la manera de tocar el violoncel, va perfeccionar la tècnica de l’arc i la digitació, però alhora va voler transmetre la seva força interior i l’esperit que hi ha dins la música.

L'espai també hi dedica un lloc a les Suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach, que Casals va descobrir a l’edat de tretze anys a Barcelona, i va donar a conèixer al gran públic fins a convertir-les en obres emblemàtiques del repertori del violoncel.

La batuta i el violoncel com a arma de pau
El tercer bloc recull la música com a eina de compromís i protesta i reivindica el paper social de l’artista. Casals va utilitzar el poder de la seva música per fer sentir la seva veu i el seu missatge. Va negar-se a tocar en països on no es respectaven els principis democràtics com la Rússia soviètica, l’Alemanya nazi i l’Espanya franquista. Al acabar la Segona Guerra Mundial va transformar el silenci en una forma de protesta davant l’actitud dels països aliats envers la dictadura franquista, i va seguir ajudant milers de refugiats republicans i les persones damnificades per la Gran Guerra. Aquesta tasca humanitària es representa a través d'imatges de gran format amb afirmacions contundents com: "Les úniques armes de què disposo són la batuta i el violoncel".

En un quart espai s’hi subratlla la música com a missatge de pau. Casals sempre va considerar la música un llenguatge universal, capaç de transcendir les fronteres de la llengua, de la política i de les nacions. En plena Guerra Freda, la preocupació per l’amenaça nuclear va reforçar el seu compromís amb la governança internacional i el paper de l’Organització de les Nacions Unides. Hi va ser convidat a actuar en tres ocasions, i els seus discursos i missatges el van consolidar com un referent mundial en defensa de la pau. Compromís que també es va reflectir en la seva participació en diferents organitzacions internacionals.

El 1958, poc després de la seva primera actuació a les Nacions Unides, va ser nominat al Premi Nobel de la Pau. Uns anys més tard, el president John F. Kennedy el va convidar a tocar a la Casa Blanca, fet que va consolidar encara més la seva projecció internacional.

'El Pessebre'
Els últims anys de vida, a través de l’oratori El Pessebre, va emprendre una nova gira que va anomenar Croada per la Pau i que el va portar a més de 50 ciutats d’arreu del món. A la sala s’hi reprodueix El cant dels ocells i els discursos de Casals a les Nacions Unides el 1958, a favor de la pau amb motiu de l’estrena de l’oratori El Pessebre, el Freedom Award del 1968, per l’Hiroshima Day el 1962 i el de Central Park de Nova York del 1973. També s’hi pot observar documentació com la candidatura de Pau Casals al Nobel, la carta de Kennedy agraint-li el concert a la Casa Blanca el 1961 o el poema El Pessebre de Joan Alavedra dedicat a Pau Casals.

L’exposició es tanca amb reflexions de personalitats com Albert Einstein, John F. Kennedy, Thomas Mann, Albert Schweitzer i músics de renom internacional com Jean Sibelius, Zubin Mehta i Isaac Stern. També amb entrevistes a músics com Miklós Perényi, violoncel·lista i deixeble de Casals; Joan Magrané, compositor; Arnau Tomàs, violoncel·lista del Quartet Casals; Mariona Camats, guanyadora del Guardó Pau Casals; Pablo Ferrández, violoncel·lista de projecció internacional, i Antoni Ros Marbà, director d’orquestra. Hi participen també l’activista Òscar Camps i l’historiador Joan Esculies. 

Ara