Cerca de notícies

Enquesta

L'adeu del musicògraf català Manuel Capdevila i Font

2/11/2026 |

 

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2687312-l-adeu-del-musicograf-catala-manuel-capdevila-i-font.html

Introductor de les Joventuts Musicals a Catalunya, l’any 1994 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi

El músic, musicògraf i tra­duc­tor Manuel Cap­de­vila i Font, figura des­ta­cada de les Joven­tuts Musi­cals i exse­cre­tari gene­ral de l’enti­tat a Bar­ce­lona, va morir el 30 d’octu­bre a 95 anys. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya en reco­nei­xe­ment a la seva tra­jectòria.

Nas­cut a Bar­ce­lona el 1931, era fill del músic i sar­da­nista Manuel Cap­de­vila i Rovira. Va dedi­car bona part de la seva vida a les Joven­tuts Musi­cals, enti­tat de la qual va ser un dels intro­duc­tors a Cata­lu­nya el 1952. A Bar­ce­lona en va ser fun­da­dor i mem­bre de la junta direc­tiva, abans d’assu­mir-ne la secre­ta­ria gene­ral, entre el 1962 i el 1976. També va diri­gir el Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Música de Bar­ce­lona (1963-1975) i el Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Cadaqués (1970-1977). En l’àmbit inter­na­ci­o­nal, va ocu­par la secre­ta­ria gene­ral de Joven­tuts Musi­cals d’Espa­nya entre el 1963 i el 1979, i va con­tri­buir a impul­sar les Joven­tuts Musi­cals a la República Domi­ni­cana, Costa Rica, Bolívia i el Para­guai.

La seva acti­vi­tat en la pro­moció musi­cal va anar més enllà de les Joven­tuts Musi­cals. Va fun­dar i diri­gir el Cen­tre d’Estu­dis Musi­cals de Bar­ce­lona (1977-1982), va ser vice­se­cre­tari de la junta rec­tora del patro­nat de l’Orques­tra Ciu­tat de Bar­ce­lona i va exer­cir de secre­tari gene­ral del con­curs inter­na­ci­o­nal de Cant Fran­cesc Viñas. Poste­ri­or­ment, va ser secre­tari del jurat durant més de dues dècades, del 1972 al 1995. També va ocu­par aquesta res­pon­sa­bi­li­tat al con­curs inter­na­ci­o­nal de cant Jaume Ara­gall, entre el 1995 i el 2010.

Com a musicògraf, va publi­car nom­bro­sos arti­cles en revis­tes espe­ci­a­lit­za­des i pro­gra­mes de con­certs, i va tra­duir més de nou mil lie­der ale­manys, melo­dies fran­ce­ses i cançons angle­ses. Entre les seves tra­duc­ci­ons també hi ha el Mètode de peda­go­gia per a per­cussió, del pro­fes­sor Sieg­fried Fink (1978); el lli­bre sobre les 32 sona­tes per a piano de Beet­ho­ven, de Paul Badura-Skoda i Jörg Demus (2019), i l’auto­bi­o­gra­fia del flau­tista francès Jean-Pierre Ram­pal (2020).

La seva bibli­o­gra­fia inclou títols com Dis­fru­tar con la música clásica: guía básica (2002), El gran libro de la ópera (2002), La car­rera de Victòria dels Àngels (2012) i diver­sos tre­balls sobre el com­po­si­tor Edu­ard Toldrà, a qui va dedi­car bona part de la seva recerca. També va publi­car les seves memòries, Records d’un ani­ma­dor musi­cal, el 2022, en què repas­sava els anys de dedi­cació a la pro­moció de la música.

Al llarg de la seva tra­jectòria va rebre nom­bro­ses dis­tin­ci­ons, entre les quals la Gran Creu al Mèrit de la República d’Àustria, la meda­lla Mozart de Viena, lame­da­lla Zau­berflöte de Salz­burg, la Meda­lla de Plata de París i l’Ense­nya d’Or de Joven­tuts Musi­cals d’Espa­nya. 

Arnau Boix
El Punt/Avui