6/8/2004 |
Vaig quedar molt sorpresa en llegir dimarts dia 20 de juliol la crítica que es va fer del concert realitzat per Patricia Petibon, Susana Manof i Joël Grare, dins el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. Hi vaig assistir i en vaig sortir encantada i molt satisfeta d'haver escoltat un concert de tanta qualitat musical i tan ben interpretat. Els autors ja eren atractius: Poulenc, Bizet, Falla, Obradors, Turina i Satie entre altres. La ben timbrada veu de soprano indiscutible de Petibon i la seva sensibilitat ens va transportar a tots. La interpretació que feia de cada peça musical, tal com demanaven els textos, incloïa la seva part d'humor. Tots sabem com les gastaven Poulenc i Satie. Petibon ens va transmetre allò que els mestres volien dir. Anna Ricci, creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya, va demostrar durant tota la seva carrera que es podia ser una gran cantant clàssica i avantguardista a la vegada, tot interpretant des de trobadors fins a Ginjoan, passant per Kurt Wail amb les seves cançons de cabaret amb lletra de Bertold Brecht i interpretant Joan Brossa tot fent l'Estriptis d'un Camel. Tot això passava i és fruit de segles passats. Seria bo que poguéssim escoltar la música amb orelles del segle XXI de la mateixa manera que som capaços de veure l'art plàstic avanguardista amb els ulls del segle XX.
Gemma de Luna
El Punt