Cerca de notícies

Enquesta

Una «Rita» de Donizetti alternativa estrena la Cibeles com a espai d'òpera

16/9/2004 |

 

L'obra es presenta des d'avui com una opció més a l'òpera convencional.

La sala Cibeles s'estrena com a espai operístic per acollir una versió contemporània de Rita , òpera de Donizetti que, en clau còmica, aborda un tema tan tristament vigent com és el de la violència domèstica. La iniciativa parteix de la soprano Mònica Bargalló, que buscava una òpera que pogués tenir una producció de petit format. MOM Produccions va acollir la proposta, la qual, amb direcció musical d'Àngel Soler i escènica del brasiler Joâo Falcâo, avui s'estrena a Barcelona.

L'argument de Rita presenta aquesta com a maltractadora del seu segon marit (el pobre Beppe) fins que apareix el primer espòs (Gasparo, al qual feia temps que se'l considerava mort) i renova els maltractaments a la seva dona. L'òpera de Donizetti ho tracta en clau còmica i el brasiler Jôao Falcâo (que fa temps treballa al Brasil en propostes teatrals i musicals alternatives) ha mantingut el registre, tot i que no oblida la dimensió dramàtica del tema plantejat. «El cas és que Rita és una obra violenta i té alguna cosa que incomoda, de manera que no és molt representada», comenta Mònica Bargalló, que interpreta el personatge femení protagonista (víctima i alhora botxí, i amb un caràcter molt canviant) i que va pensar en l'òpera de Donizetti perquè permet una producció de petit format. Només es requereixen tres cantants (a més de Bargalló, en aquest muntatge intervenen el tenor José Javier Viudes i el baríton Jordi Sánchez) i un narrador, paper que assumeix l'actor Pep Mogas. A més, Àngel Soler ha fet una adaptació al piano i ell sol interpretarà la música en escena. «Que no hi hagi, però, confusió: el nivell musical de Rita és d'una gran òpera. Hi ha àries molt complicades. Donizetti, de fet, no ho sabia fer fàcil», comenta el músic, amb el qual Mònica Bargallò fa temps que manté una relació professional.

Pel que fa a la posada en escena, Joâo Falcâo vol acostar-se a l'esperit dels espectacles de carrer. Inspirant-se en les estàtues vives de la Rambla, els personatges es mantenen estàtics fins que el narrador els dóna l'entrada. A la sala Cibeles, l'escenari és en forma de creu i està disposat de manera que l'espectador se situa al mateix nivell (envoltant-los) dels intèrprets.

Les primeres representacions del muntatge van fer-se dies enrere a Rio de Janeiro, on van tenir lloc els assajos durant el mes d'agost. Fruit de la relació entre brasilers i catalans («de la Babel lingüística que va crear-se sense impedir la incomunicació, sinó potser el contrari», apunta Joâo Falcâo), els recitatius de l'òpera es fan en diverses llengües: català, portuguès i castellà. «Joâo ha realitzat una adaptació dels textos. De fet, això no representa cap infidelitat perquè mai hi ha hagut uns textos originals», comenta Bargalló. Pel que fa a les parts cantades, es respecta l'italià original. La part musical no l'hem tocada», precisa el director musical Àngel Soler.

Tots els participants en el muntatge destaquen la bona experiència a Rio de Janeiro i la complicitat creada entre ells. La idea és que aquest muntatge de Rita (que té el suport del Fòrum de les Cultures, però «més a nivell de les bones intencions que econòmic», apunta el productor Oriol Ferrer) col·labori en l'impuls d'un teatre d'òpera alternatiu a Catalunya, on una iniciativa com Òpera de Butxaca treballa fa anys en aquest sentit. «Hi ha un repertori oblidat o, en tot cas, molt poc representat. I pensem que l'òpera també pot fer-se de manera modesta, sense grans pressupostos», comenta Mònica Bargalló, impulsora del projecte a la recerca de noves vies professionals.

Imma Merino
El Punt