Cerca de notícies

Enquesta

Bocelli s'atreveix amb la rumba a 'Andrea', el seu quart disc de pop

2/11/2004 |

 

El tenor toscà interpreta una peça aflamencada amb un ex-Gipsy Kings.

El tenor italià Andrea Bocelli (Lajatico, 1958) es torna a aproximar al pop en el seu últim disc, Andrea.

Una peça amb lletra d'Enrique Iglesias --que té un contracte amb la seva mateixa discogràfica-- i una melodia en què està acompanyat per Mario Reyes, que va formar part dels Gipsy Kings, donen una idea de l'eclecticisme que aquest artista invident mostra en el seu nou treball. La inconfusible veu de Bocelli dialoga amb la de Reyes, que canta en castellà acompanyat de la seva guitarra flamenca, en una de les cançons més ben trobades del disc, el quart de pop internacional de l'intèrpret toscà. "Em va agradar treballar amb ell --explica Bocelli en una entrevista telefònica--. Tinc interessos musicals molt diversos i a més penso que per créixer és necessari endinsar-se en altres territoris".
Andrea és el primer disc sortit de l'estudi que Bocelli ha muntat a casa seva per aprofitar al màxim els moments d'inspiració. "Cada disc té una història, una vida i un so propis. Han passat tres anys des de l'última gravació i ara sóc una persona diferent. Espero que aquest soni més madur, però no més vell".

L'artista suma a les noves aportacions d'altres creadors les d'antics còmplices com Francesco Sartori i Lucio Quarantotto, compositors de l'exitàs Con te partirò. Per a ell han ideat Tu ci sei, una altra peça romàntica, plena de sentiment. "M'agrada cantar l'amor en totes les seves facetes", afirma. I, per més que s'hi esforça, reconeix que no en sabrà mai prou sobre el tema. Una cosa que deixa entreveure a Dell'amore non si sa, el primer senzill del seu nou treball. "Amb el temps et fas menys preguntes i vius l'amor de manera més autèntica".

No confia que la seva música canviï el curs de l'actualitat, marcada pel terror i les guerres. Però, tot i així, assenyala que "la música a vegades pot ajudar a millorar determinades situacions".

Tot i l'èxit dels seus discos pop, el cantant es resisteix a actuar davant dels que compren aquests discos. Les actuacions en viu les reserva per a l'òpera. En aquest terreny la seva veu no necessita cap mena d'amplificació. "El pop sempre sonarà millor en disc, no m'interessa cantar- lo en directe".

Un dels seus primers èxits va ser acompanyant Zucchero, estrella del rock italià, amb qui va cantar Miserere, abans de triomfar a San Remo. "Cantar amb Zucchero va ser molt emocionant, com també ho va ser fer-ho acompanyat d'una orquestra, dirigit per Lorin Maazel. Amb ell vaig sentir que he nascut per cantar àries amb orquestra i sense amplificació".

El seu pròxim repte operístic, afegeix, tindrà accent francès. "Cantaré Carmen o Romeu i Julieta el 2005", anuncia.

Marta Cervera
El Periódico