ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Furtwängler, un director més enllà del nazisme

30/11/2004 |

 

Cinquanta anys després de la seva mort, Alemanya recupera l'obra del compositor i director favorit del III Reich.

Hi ha poques fotografies de Wilhelm Furtwängler (1886, Berlín- Baden Baden, 1954) somrient. Ho advertia la seva vídua Elisabeth en una entrevista d'aquest cap de setmana al diari 'Tagesspiegel', on també afegia que el compositor i director d'orquestra alemany va ser un home desgraciat.

Avui es compleixen cinquanta anys de la mort de Furtwängler. Però malgrat haver passat aquest mig segle, ara per primer cop es recorda la seva obra sense complexos. El seu principal problema va ser que no només el món artístic el va considerar un dels més grans músics del segle XX, també el nazisme el va convertir en el director del Reich.
Furtwängler va arribar el 1922 a la direcció de la Filharmònica de Berlín i no va deixar el càrrec fins acabada la Segona Guerra Mundial. Com la majoria dels seus col·legues alemanys d'origen no jueu, Furtwängler va continuar la seva feina acceptant la repressió del nazisme. Però, a diferència de Richard Strauss, Herbert von Karajan, o Carl Orff, el director berlinès es va convertir en el rostre musical del nazisme perquè va assumir la intendència de les grans orquestres de Berlín i, el més negatiu per a la seva imatge, va protagonitzar les grans festivitats del nacionalsocialisme amb motiu del Congrés de Nuremberg i els cinquanta anys d'Adolf Hitler.

Durant els Processos de Desnazificació del 1947, Furtwängler va justificar la seva permanència a l'Alemanya nazi com una conseqüència del seu patriotisme: "No podia abandonar Alemanya en la seva més profunda misèria". Furtwängler intentava defensar-se de les acusacions que contra ell manifestaven els partits socialdemòcrates i els comunistes d'arreu d'Europa. El gran precedent va ser Thomas Mann, que el va acusar el 1934 de "lacai del nazisme". El setmanari Die Zeit ha publicat part dels documents de les entrevistes que entre 1944 i 1945 van realitzar les autoritats suïsses amb Fürtwängler per concedir-li un permís de residència. Die Zeit conclou que Furtwängler no combregava amb el nazisme però sí que va exagerar els esforços realitzats per salvar de l'Holocaust músics i amics jueus.

Sybille Ehrismann, comissària de l'exposició sobre Furtwängler que es mostra fins al febrer a la Gewandhaus de Leipzig, assegura que va ser el primer director estrella, "molt a prop del que avui coneixem com directors jet-set". Era director de la Filharmònica de Berlín i de la de Viena, de la Staatsoper de Berlín, kapellmeister de la Gewandhaus, un dels referents del Festival de Bayreuth i ambaixador internacional "de l'ànima musical del poble alemany" que defensava Hitler. Ehrismann explica que si d'alguna cosa se'l pot acusar és d'ingenuïtat, perquè va assumir aquestes grans responsabilitats sense adonar-se de com l'utilitzava la màquina propagandística nazi.

El millor antídot
La seva orquestra el va rehabilitar el 1952 "perquè tothom sabia que Furtwängler era apolític i que el seu talent era incomparable", afirma el portaveu de la Filharmònica de Berlín, Helge Grünewald. Dècades després de la seva mort, ningú s'oposa ja a la seva rehabilitació. "No hi ha ningú a Alemanya que digui res avui en contra seva", diu Grünewald. La Filharmònica de Berlín té programada per a aquest desembre la seva Simfonia núm. 2 sota la direcció de Daniel Barenboim. Aquest impartirà durant aquestes sessions una xerrada en què donarà la seva visió del personatge.

El director de les Jornades Anuals Wilhelm Furtwängler de la Universitat de Jena, Sebastian Kahnert, opina que hi ha un desconeixement de la seva obra: "Els músics el coneixen com a director però no com a compositor. Les seves obres són actuals, parlen de la condició humana, però també és veritat que són massa complicades per al gran públic".
La recuperació de Furtwängler s'ha centrat sobretot en la seva feina com a director. A més de reedicions discogràfiques, diverses televisions i ràdios emetran cicles sobre la seva música i documentals. "És com si es tractés d'un compte pendent -diu Ehrismann- perquè a Furtwängler tampoc se l'ha reconegut del tot per culpa de la competència amb Von Karajan. Aquest mai va ser millor, fins i tot va ser membre del partit nazi! Però va tenir a favor una millor tecnologia i la necessitat d'Alemanya de trobar un substitut". Un substitut que ara ja no caldria perquè, com diu l'historiador Anthony Charles, el seu art és el millor antídot contra els pitjors errors de l'ésser humà.

Cristian Segura
Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de