Cerca de notícies

Enquesta

Bo Skovhus. Suma d'excepcions

13/3/2003 |

 

Obres de Schumann, Schönberg i Mahler. Bo Skovhus, baríton. Stefan Vladar, piano. Barcelona, Gran Teatre del Liceu, 9 de març.


Pocs comiats hi ha tan captivadors en tota la història de la música com Abschied, el darrer moviment de Das Lied von der Erde de Mahler que va tancar el recital de Bo Skovhus. En ocasions, barítons com Fischer-Dieskau o Hampson han assumit el rol assignat en principi a una contralt. També de tant en tant apareix alguna versió per a piano sol d'aquest cicle orquestral. Al Liceu vam tenir la suma d'aquestes dues excepcions, i és prova de la vàlua dels dos intèrprets reunits a l'escenari que les seves virtuts mitiguessin els límits de la proposta. Stefan Vladar es va esforçar de valent, amb resultats a vegades brillants, a fer-nos oblidar que la versió pianística és una mera ombra de l'evocadora orquestració mahleriana. Per la seva banda, el baríton danès va enfocar el fragment més com un darrer esclat de vitalitat que com una etèria immersió en l'eternitat, en una lectura carnal, sense sumir-se, tanmateix, en els insondables avencs metafísics que la peça permet explorar. Això sí, la salut vocal de Skovhus, la noblesa del seu legato, i la comunicativitat del seu estil són dignes d'aplaudiment, però no pas tan precipitat com el que no va deixar respirar en el silenci el darrer acord de l'obra.
De la resta del programa, cal subratllar els Dos lieder op. 1 de Schönberg, on Skovhus i Vladar es van deixar endur sense manies pel llenguatge saturat i sinuós de la primera etapa de l'autor. En canvi, certa neutralitat expressiva semblava afectar els Kerner-lieder de Schumann. Una impressió potser buscada per Skovhus, ja que la temperatura emocional es va enlairar amb un Stille Tränen que reflectia idealment l'insatisfet anhel romàntic del compositor, mentre que Alte Laute va ser d'un despreniment de tota contingència externa per posar la pell de gallina.

Xavier Cester
Avui