Cerca de notícies

Enquesta

Molt més que una veu

16/1/2005 |

 

Avui és un dia molt trist per a la música, ens ha deixat una de les cantants més completes de la història. Victòria dels Àngels era un d'aquells rars casos en què en un cantant conflueix una veu extraordinària amb una saviesa musical rotunda. Els que vam poder treballar amb ella o els seus fidels admiradors no podrem oblidar mai la màgia que transmetia des de l'escenari. Fins i tot el seu poder estava per sobre de la veu i de la música, era pura comunicació espiritual, i això també és força rar en el panorama musical.
Jo vaig tenir la sort de poder-la acompanyar al piano en molts recitals durant els seus deu últims anys de carrera i vaig poder aprendre coses que m'han servit per tota la vida, tant la musical com la personal. No podré oblidar moments com el retorn al Teatro Colón de Buenos Aires, el comiat del públic de Sydney omplint l'escenari totalment amb serpentines, els admiradors de genolls a Budapest, o els crits d'entusiasme a San Francisco i a Tòquio.

A Victòria dels Àngels també li hem d'agrair haver donat a conèixer el repertori de cançó espanyola, i especialment el de cançó catalana, arreu del món. Ha fet més ella que el que pot fer un ministeri de Cultura. Tinc un desig i és que m'agradaria que se li reconegués al seu país, que tant estimava i del qual deia molts cops que era el país del "no n'hi ha per tant". Ella, que ha estat una de les artistes més grans nascudes aquí. Sempre ens quedaran les gravacions per recordar la seva saviesa, i els que vam tenir l'honor de sentir-la en directe podem guardar al nostre cor aquells instants màgics que queden per sempre.

Albert Guinovart
Avui