Cerca de notícies

Enquesta

Mariss Jansons: "Cal mantenir la identitat de les grans orquestres"

9/2/2005 |

 

El director torna demà al Palau de la Música amb una de les formacions de què és titular, la del Concertgebouw d'Amsterdam.

"Vivim una època molt difícil, no hi ha prou suport a l'art, els governs estalvien en cultura i la indústria discogràfica s'està ensorrant"

Pocs directors poden vantar-se d'assumir alhora la titularitat de dues de les millors orquestres del món. Mariss Jansons és l'excepció: el músic letó s'ha posat al capdavant de la Simfònica de la Ràdio de Baviera i del Concertgebouw d'Amsterdam.

És amb la formació holandesa que Jansons torna demà a Barcelona dins la temporada de Palau 100. Si bé creu que ell no és el més indicat per afirmar si la doble responsabilitat li arriba en el moment idoni de la seva carrera, l'experiència li ha causat "molt bones sensacions". "Estic disfrutant molt", afirma en conversa telefònica des de Madrid.

Mariss Jansons és conscient que les característiques de les dues orquestres són diferents, tot i que les necessitats poden ser similars: "Tota bona orquestra necessita un bon so, una bona musicalitat, gires, cedés, bons solistes i directors". Pel que fa a les diferències, Jansons apunta que la Simfònica de la Ràdio de Baviera "té un so molt profund, dens, molt alemany", mentre que el del Concertgebouw "és més transparent". "A més, té una llarga tradició en la música de Bruckner i Mahler".

Dividir-se en dos
Quin és el repte, per tant, d'un titular de dues institucions d'aquesta magnitud? "Haig de dividir-me en dos i fer el que cada orquestra necessiti, no pensar en el que és important per a mi sinó en el que és important per a la meva orquestra". "Cal mantenir la identitat de les grans orquestres -insisteix-, hi pots afegir coses noves, però cadascuna té la seva individualitat".

El Concertgebouw d'Amsterdam és una de les grans institucions musicals europees, no només per la qualitat de l'orquestra sinó per la llegendària acústica de la sala, una acústica que Jansons reconeix que influeix en el nivell de la formació. "Els músics poden escoltar-se entre ells en les millors condicions. Una sala és com un bon instrument, pot ajudar el músic enormement". Al Palau oferiran un dels dos programes que porten actualment en gira, amb Petruixka, de Stravinsky, i la Sisena simfonia 'Patètica', de Txaikovski. Si afegim que l'altre programa consta de la Sisena simfonia de Mahler, és clar que Jansons ha dissenyat una gira "amb obres de finals tràgics".

Com tràgics poden ser els temps per a la cultura. "Vivim una època molt difícil, no hi ha prou suport a l'art, els governs estalvien en cultura i la indústria discogràfica s'està ensorrant. Cal tenir cura de les noves generacions, introduir la música clàssica a les escoles, que formi part de la vida dels joves, avui en dia no saben qui és Mozart ni Beethoven".

Com altres orquestres de primera divisió com la Simfònica de Londres, el Concertgebouw també s'ha llançat a la política d'autoeditar-se les gravacions discogràfiques. "Encara que no en venguem molts -comenta Jansons-, els cedés seran un bon document per al futur". Un futur que per a Jansons, antic titular de la Simfònica de Pittsburgh i la Filharmònica d'Oslo, passa també per aparicions com a director convidat amb les filharmòniques de Viena i Berlín, una nova gira per l'Estat la temporada vinent amb la seva altra orquestra, la de la Ràdio de Baviera, i una assignatura pendent als darrers anys: l'òpera. "Vull fer òpera amb el Concertgebouw, i l'any vinent tenim prevista la Lady Macbeth de Xostakóvitx a Amsterdam".

Xavier Cester
Avui