Joan Guinjoan: "És el disc de la meva vida"
9/2/2005 |
L'OBC, dirigida per Ernest Martínez Izquierdo, enregistra tres concerts del compositor català.
És el disc de la meva vida". Amb aquesta contundència agraïa ahir Joan Guinjoan el disc que l'OBC, dirigida per Ernest Martínez Izquierdo, ha enregistrat amb tres de les obres més importants del seu catàleg: els concerts per a clarinet, piano i violoncel.
L'estrena del titular de l'OBC en el camp discogràfic al front de la seva orquestra no podia haver estat millor: dirigint obres d'un compositor, Guinjoan, pel qual sempre ha sentit una "gran afinitat, admiració i amistat", afinitat corresposta, com bé assegurava l'autor.
"És un repertori complex, com tota la música de Joan Guinjoan, però ja fa temps que la conec", assegurava Martínez Izquierdo.
"És un gran regal per als meus 73 anys", deia Guinjoan. "Són tres obres dedicades a instrument solista amb orquestra que jo tinc catalogades d'entre les millors de la meva producció, i a més, els solistes són molt bons". Aquests són el clarinetista Joan Enric Lluna, per a qui Guinjoan va compondre el concert, el pianista David Abramovitz i el violoncel·lista Lluís Claret, inspirador també del concert que interpreta. "En la composició d'aquests concerts hi ha jugat un gran paper el factor humà -explicava Guinjoan-, ja que són obres encarregades, o que hi ha vincles d'amistat amb els seus intèrprets, i això et provoca una música diferent". Així, el Concert per a clarinet i orquestra, l'última composició de Guinjoan, és un encàrrec de l'OBC que es va estrenar l'any passat.
El Concert núm. 1 per a piano i orquestra, estrenat el 1984 per la llavors Orquestra Ciutat de Barcelona amb Eulàlia Solé com a solista, va ser escrit per Guinjoan pensant en la seva pròpia experiència com a pianista, "buscant les màximes possibilitats tècniques i expressives de l'instrument", assegura. Per la seva banda, la Música per a violoncel i orquestra, escrita per a Lluís Claret -que ha estrenat moltes obres del compositor-, es va estrenar en una primera versió el 1978 a La Rochelle i, ja corregida i ampliada, el 1980 al Palau de la Música, en tots dos casos amb el violoncel·lista català com a solista. Claret, al seu torn, va definir Guinjoan com "el meu pare musical i qui em va introduir en la música contemporània".
Fill espiritual
El compositor va lloar especialment la direcció de Martínez Izquierdo, a qui va qualificar de "fill espiritual des d'un punt de vista artístic", i també com a compositor, ja que Guinjoan li ha estrenat i dirigit diverses obres instrumentals. "Ens uneix una manera similar de veure la música i el gran amor que sentim per la música contemporània", va dir el mestre de 73 anys.
Tant director com compositor es van felicitar pel fet que sigui el segell discogràfic francès Harmonia Mundi el que distribueixi el disc. "Amb ells tenim la distribució assegurada, que és la problemàtica més gran que tenim els qui fem música clàssica o culta".
Aquest és el primer disc que l'OBC grava per a Harmonia Mundi, però no l'últim. Paral·lelament, aquesta setmana surt també al mercat un altre disc monogràfic dedicat al compositor català Salvador Brotons. "Tenim la voluntat de seguir col·laborant", anunciava Joan Oller, director general de l'Auditori.
Marta Porter
Avui