Cerca de notícies

Enquesta

'Salomé' compleix 100 anys

13/3/2005 |

 

Dresden celebra l'aniversari de l'òpera de Richard Strauss amb un nou muntatge.

Salomé, l'òpera que va compondre Richard Strauss sobre el text del poema dramàtic escrit per Oscar Wilde, compleix aquest any el seu centenari. Estrenada al teatre de l'òpera de Dresden, el Semperoper, el desembre del 1905, el mateix teatre ha posat en escena un nou muntatge en un festival dedicat al compositor alemany que s'ha celebrat entre el 27 de febrer i el 10 de març.

En aquests 100 anys, Salomé no ha canviat. Segueix sent una història de corrupció, depravació, crueltat, erotisme, sadisme, masoquisme i fins i tot necrofília, en oposició a la puresa fanàtica del Profeta. I tot dirigit a la destrucció dels protagonistes. El que sí que s'ha mogut ha estat l'escenari. L'escandalós drama ha passat d'Orient a Occident, del pati del palau d'Herodes, a Tiberíades, a la terrassa amb piscina de la mansió d'uns potentats de qualsevol gran ciutat cosmopolita.

Els protagonistes de la nova Salomé en la direcció musical i l'escènica han estat Kent Nagano i Peter Mussbach, parella que es prodiga molt als escenaris alemanys, especialment a Berlín. Les veus han estat les de cantants que han passat la dura prova dels festivals wagnerians de Bayreuth, com Evelyn Herlitzius (Salomé), Wolfgang Schmidt (Herodes) i Alan Titus (Jochanaan), a més de Dagmar Peckova (Herodies), que fa pocs mesos va passar pel Liceu, i Martin Homrich (Narraboth).

HISTÒRIA BÍBLICA
El cosmopolitisme de la versió del centenari té alguns avantatges. Segurament la principal és la de no caure en el kitsch gairebé ineludible quan es tracta de posar en escena històries bíbliques, que acostumen a quedar a mig camí entre una passió i uns pastorets.

Amb l'escenari de la piscina i els guàrdies romans convertits en guardaespatlles de vestit fosc, Mussbach no corre aquest risc. També se li ha d'agrair que hagi estalviat a l'espectador la dansa dels set vels i l'aparició del cap degollat del Profeta, imatge que a més d'un espectador li regira l'estómac.

Quan l'òpera es va estrenar fa 100 anys, la cantant Maria Wittich ja es va negar a interpretar la dansa. Ofesa, la diva va exclamar: "¡Sóc una dona respectable!". Que una soprano sigui capaç de cantar i ballar al mateix temps una música d'extraordinària intensitat sense fer el ridí- cul és bastant més estrany, tret que l'encarregada de fer-ho fos Anja Silja. Desdoblar el personatge en una cantant i una ballarina no és tampoc gaire bona solució. Mussbach sembla haver dit: "En 100 anys ja ens hem fet grandets i no necessitem metàfores". I passa de la metàfora de la seducció a la seducció sense metàfora.
El públic de l'estrena i de les representacions posteriors no va apreciar gaire la posada en escena, que va rebre bastanes esbroncades, ni alguns aspectes de la direcció de Nagano, mentre que els cantants van rebre l'aplaudiment.

ÒPERA ALEMANYA
Salomé no va ser l'única òpera de Strauss que es va estrenar a Dresden. Nou de les 15 que va compondre van ser representades per primera vegada al Semperoper. Dresden va tenir una importància fonamental en el desenvolupament de l'expressionisme, del qual el compositor va ser un dels representants. El mateix any de l'estrena de Salomé, naixia a la ciutat Die Brücke (El pont), el primer grup del moviment artístic.

Dresden ocupa a més un lloc de primera fila en la història musical. La primera òpera alemanya, Daphne, va ser composta a la capital saxona per Heinrich Schütz. Un anys més tard, el teatre de l'òpera va comptar amb directors com els compositors Carl Maria von Weber, que hi va estrenar El caçador furtiu, i Richard Wagner (1843-1849).

Rosa Massagué
El Periódico