Cerca de notícies

Enquesta

Bateig musical al Liceu

2/4/2005 |

 

EL PERIÓDICO invita més de 1.200 escolars de Barcelona al teatre de la Rambla.

Si Camille Saint-Saëns aixequés el cap, la visió de dotzenes de nens, barrejats a la Rambla amb trilers, turistes i estàtues humanes, ben segur que no el deixaria indiferent. El músic francès va compondre l'any 1886 la gran fantasia zoològica El carnaval dels animals, un concert pensant en 13 espècies d'animals. L'autor sempre va considerar aquesta obra una diversió, una petita entremaliadura dedicada a la seva filla petita. Mai, mentre va ser viu, va permetre que s'interpretés en públic.

Un segle més tard, més de 1.200 escolars de Barcelona, convidats per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, han rebut el seu baptisme musical de la mà de les notes de Camille Saint- Saëns. En l'extraordinari marc del Gran Teatre del Liceu, aquests petits afortunats van assistir ahir a la representació de Somniant el carnaval dels animals, un espectacle musical amb titelles de gran format, presentat per la companyia Etcètera. Enrique Lanz, el creador i director del muntatge, explica que la història és "un encadenament de sorpreses sense cap més lògica que el somni, sense cap més argument que la música, un espectacle que ens fa somiar desperts en un ambient màgic".

Amb la platea i l'amfiteatre atapeïts a rebentar, Sandro, un nen moreno de 8 anys, fa un senyal al seu company: "¡Mira! ¡Una guitarra!". Acaba de passar per davant de la seva llotja un músic amb el violoncel. L'espectacle està a punt de començar.

AMUNT EL TELÓ
Un nino de peluix, Fau, acompanyat per una interpretació lliure de la música de Preludi de la migdiada d'un faune, de Claude Debussy, presenta els instruments de la petita orquestra de l'espectacle. Fau, esgotat, s'adorm i... somia.

A partir d'aquest instant, fantasia i realitat es fonen en una explosió de colors, animals, músiques, instruments i sensacions. El lleó salta a sobre del piano per anunciar la seva marxa reial. Segueix el cloquejar de les gallines, amb violins i piano de fons. Els canvis de ritme, presidits per l'humor i la poesia, se succeeixen sense parar; des del simpàtic cangur que va fent salts, fins a la monotonia i l'avorriment de les tortugues, passant per la pau i la tranquil.litat que ens porten els instruments de corda donant vida als fons marins. "¡La música de Harry Potter!", salta un petit expert de les primeres files quan apareixen els primers peixos.

Un cigne i la dolça melodia interpretada pel violoncel desperten finalment l'amic Fau. Fau obre els ulls i torna a la realitat. De la mateixa manera, els nens es desperten d'un bonic somni musical.

Pere Pratdesaba
El Periódico