Cerca de notícies

Enquesta

Un «Stabat Mater» consistent

7/4/2005 |

 

Gairebé tots els compositors han donat el millor de si mateixos en musicar l'Stabat Mater. Una de les raons és que, a part del seu significat religiós, és fàcil d'entendre el dolor d'una mare veient el seu fill, condemnat a mort, penjat d'una creu i reflectir-ho musicalment. Garcia Demestres després d'un commovedor Stabat Mater dolorosa ens versiona un O quam tristis que en aquell moment ens sembla inexpressable d'altra manera. L'obra és atractiva a l'oïda, variada i emotiva. No és cap construcció cerebral que es preocupi només de la innovació. Estrenada no fa gaire, l'acceptació tinguda ha empès a programar-la en el cicle Els Diumenges al Palau i està concebuda per a cor de veus blanques, orgue, piano i percussió. Aquest cronista no té altres elements que la versió escoltada i li sembla que les veus solistes -confiades a veus blanques en un cor escolar que comprèn fins al segon de batxillerat-, malgrat que alguna d'elles promet, suporten un pes massa feixuc per estar a l'altura del brillant nivell global a què ens té acostumats el Cor Vivaldi-IPSI Petits Cantors de Catalunya. També el pas d'un versicle a l'altre podria estar menys tallat i la incorporació de dos especialistes flamencs per picar de mans en un moment donat -i sembla que es va fer per dotar d'espectacularitat un concert estàtic-, es podia solucionar com es veu que s'ha fet en actuacions anteriors del mateix cor, que assumeix també els petits instruments de percussió. El piano, dificilíssim i impecable a mans de Josep Buforn, fa la sensació que li caldria, més que un combat amb el cor, accentuar l'aspecte de diàleg i comentari. La rotunditat de l'orgue del Palau també deu canviar la percepció que es té quan la mateixa obra es fa amb un petit orgue transportable. El cor s'ho deu haver plantejat, però, per tal d'accentuar la unitat d'una obra que se'ns presenta massa trencada, el moviment incessant dels diversos solistes en posar-se davant del director i tornar a lloc, potser es podria simplificar cantant des de la seva situació com a coristes. Subratllant que l'actuació del Cor va ésser excel·lent, amb la competent direcció d'Òscar Boada i en la major part d'obres amb Arnau Farré a l'orgue, cal considerar si les explicacions del director s'adiuen més amb un públic escolar o de pares d'alumnes no avesats a la música, o al del cicle de tardes del Palau, acostumat ja la contemporaneïtat Obres de Goodall, Britten, Ibáñez, Bernial, Poulenc i l'Stabat Mater de Garcia Demestres.Lloc i dia: Palau de la Música Catalana, 3 d'abril..

Jordi Maluquer
El Punt