Cerca de notícies

Enquesta

Bill Viola: "Les meves imatges solquen la música de Wagner"

10/4/2005 |

 

El videoartista nord-americà crea una pel·lícula de quatre hores per a la nova producció de 'Tristany i Isolda' a l'Òpera de París.

"A l'escoltar la música, vaig tenir un xoc, perquè no podia visualitzar imatges"

"Al final de l'òpera, no hi ha més resistència, et rendeixes exhaust a l'èxtasi"

Dimecres vinent l'Òpera de París estrena un dels muntatges més singulars dels darrers temps. Peter Sellars és el director escènic i Esa-Pekka Salonen el musical d'un nou Tristany i Isolda en què, en lloc dels decorats tradicionals, es projectaran les imatges creades per Bill Viola (Nova York, 1951). En conversa telefònica des de París, el videoartista nord-americà comenta el projecte.

X.C. No és el primer cop que treballa amb música, però aquest 'Tristany', la seva primera òpera, s'aparta força del que havia fet fins ara.
B.V. El meu darrer projecte amb música va ser el 2000, amb la realització de vídeos per a la gira mundial del grup de rock Nine Inch Nails. De fet, tant Peter Sellars com Esa-Pekka Salonen i jo mateix treballem per primera vegada en aquesta òpera de Wagner. Amb Salonen ja havia col·laborat fa uns anys, amb el vídeo que vaig fer per als Deserts d'Edgar Varèse, mentre que amb en Peter ja fa 20 anys que som amics. Ell va ser un dels comissaris de l'exposició dels 25 anys de la meva carrera. Quan em va proposar fer Tristany, m'ho vaig pensar, perquè Peter té un profund coneixement de les idees i el significat històric de l'òpera.

X.C. Quin va ser el seu procés de treball?
B.V. Quan vaig escoltar la música, vaig tenir un xoc, perquè per primer cop no podia visualitzar imatges. Era un fet molt inusual, perquè des de ben petit sempre m'han vingut imatges.

X.C. Però va acceptar el projecte.
B.V. Efectivament, llavors vaig deixar de banda els cedés que havia escoltat i vaig agafar el llibret. Sempre he estat molt involucrat amb textos, sobretot escrits sagrats, històries religioses, i Tristany i Isolda és un mite, no pas cristià, sinó pagà. És una història eterna que viu a la psique humana. A partir del text, em van començar a arribar imatges molt fortes, vaig omplir de seguida tres blocs de notes i a finals de febrer del 2004 vaig començar a filmar les primeres imatges del que seria un vídeo de quatre hores de durada.

X.C. La seva obra sol tenir un alt contingut espiritual, un tret no gaire comú en l'art contemporani.
B.V. La cultura occidental actual té dificultats a l'hora de tractar amb elevats nivells de simbolisme i al·legoria. És un problema que es dóna també en l`àmbit polític, perquè s'aborden els conflictes de manera literal, per exemple, en el cas entre Occident i Orient, un conflicte en què, per desgràcia, el govern del meu país contribueix molt. Hi ha una incapacitat d'entendre el món a nivell metafòric i espiritual. En el cas de la història d'amor de Tristany i Isolda, aquesta només és la punta de l'iceberg, ja que Wagner va combinar mites occidentals amb Schopenhauer i la filosofia budista.

X.C. I quin creu que és l'element clau de l'òpera de Wagner?
B.V. L'aspecte més poderós és la durada. Quan després de quatre hores arriba l'extraordinari Liebestod, la mort d'amor d'Isolda, sentim que hem participat en un ritual que irradia tot el teu cos. Als cantants, als músics, al director, al públic no els queda més resistència, es rendeixen exhausts a l'èxtasi.

X.C. Com s'integren les seves imatges en un àmbit tan específic com un teatre d'òpera?
B.V. Per tenir èxit, calia crear un món d'imatges sense pensar en el teatre o en els cantants. Quan ja vaig tenir les imatges, vaig tornar a la música, perquè aquesta donava la durada, el ritme, les imatges solquen la música. A diferència del que és habitual, la meva obra no es projecta en una sala buida, sinó que hi ha l'òpera de Wagner i la posada en escena és com una pel·lícula sobre una altra pel·lícula.

X.C. ¿Ha intentat reproduir l'argument, els detalls concrets de la trama, en el seu vídeo?
B.V. Les meves imatges són purament simbòliques, estableixen un diàleg inconscient amb l'obra de Wagner. Amb alguna excepció, no són abstractes i intenten arribar als nivells més profunds i inconscients.

X.C. A 'Tristany i Isolda' tenen un pes important alguns fenòmens elementals com l'aigua i el foc, que també tenen una rellevància destacada en la seva producció.
B.V. Els antics grecs ja parlaven dels quatre elements -aigua, aire, terra i foc- i el mateix budisme n'esmenta cinc, però no estaven interessats només a explicar el món material, sinó també a descriure el món metafísic. En una de les meves instal·lacions, The Crossing, emprava l'aigua i el foc per mostrar l'estat elemental de l'home com a part, al mateix temps, del món material i de l'espiritual.

Xavier Cester
Avui