Cerca de notícies

Enquesta

Un repartiment de luxe per a una vetllada operística diferent

10/4/2005 |

 

Tot i que la instal·lació en vídeo de Bill Viola és un dels aspectes més cridaners de la proposta, la nova producció que s'estrena dimecres a la Bastilla (amb totes les entrades exhaurides) de Tristany i Isolda compta amb altres importants atots artístics. Per començar, la direcció escènica de Peter Sellars, i la batuta del finlandès Esa-Pekka Salonen, un dels set directors titulars que Gerard Mortier ha escollit per a la seva primera temporada al capdavant de l'Òpera Nacional de París. El gestor belga ja havia apostat per l'impactant món visual de Bill Viola en la seva gestió de la Triennal del Ruhr. En l'immens gasòmetre d'Oberhausen el videoartista nord-americà hi va instal·lar Five Angels for the Millenium, on un cos sorgia i desapareixia de l'aigua en un ambient fosc, marcat per una sorda remor que ajudava a crear un clima de recolliment més accentuat.

Però per si algú tenia por que aquest Tristany era només una simple aventura visual, el repartiment reunit per l'Òpera de París és prou espectacular. Com a parella d'amants, Waltraud Meier, una de les intèrprets més celebrades, de Bayreuth a Salzburg, els darrers temps d'Isolda, i Ben Heppner, un dels tenors dramàtics més destacats de l'actualitat. Franz-Josef Selig serà el rei Marke; Yvonne Naef, Brangäne; Jukka Rasilainen, Kurwenal; Alexander Marco-Buhrmester (el darrer Amfortas de Bayreuth), Melot, i Toby Spence es duplicarà com a pastor i mariner. Tots plegats al servei del que promet ser una veritable reformulació de l'obra d'art total que propugnava Wagner.

Avui