Cerca de notícies

Enquesta

La música de Britten porta al Liceu el món oníric de Shakespeare

19/4/2005 |

 

Una nit d'estiu i una herba màgica són les culpables de l'exaltació dels sentits en mig del bosc. Els sentiments es trastoquen i els amants viuen en un món de somnis per una nit. Basada en la comèdia de Shakespeare, l'òpera El somni d'una nit d'estiu, de Benjamin Britten, arriba al Liceu. Del 18 al 30 d'abril.

El mateix Benjamin Britten ha escrit el llibret, en col·laboració amb Peter Pears. La versió que ara es presenta s'ha dut a terme sota la direcció musical de Harry Bicket i l'escenografia i la il·luminació de Robert Carsen, qui assegura que "l'adaptació respecta en un 97% l'obra de Shakespeare". I per això creu que "és la millor versió musical que s'ha fet, ja que gairebé no s'ha hagut de modificar res i, per tant, no ha traït l'obra original".

No obstant, tal i com explica el director, s'han hagut de reordenar coses i s'han incorporat alguns fragments d'unió. En la versió de Britten i Pears el primer acte de l'obra de Shakespeare gairebé desapareix. D'aquesta manera, l'òpera comença en el bosc i fa que l'espectador s'endinsi en el món dels somnis des del començament.

Tres móns de somnis
El somni d'una nit d'estiu ens presenta tres móns irreals: l'univers dels mites antics -la cort de Theseus-, el món de les fades de Tytania i Oberon, i la naturalesa ingènua dels rústics i els menestrals.

En el misteriós bosc d'Atenes, Oberon i Tytania, rei i reina de les fades, es barallen per la possessió d'un nen indi que han regalat a la reina. Oberon usarà els serveis de l'entremaliat follet Puck per portar a terme els seus plans. L'encarrega portar una herba màgica que, al posar-la als ulls d'algú que dorm, fa que s'enamori de la primera criatura que veu al despertar-se.

Tytània s'enamora d'un rústic a qui Puck ha dotat d'un cap d'ase i els enamorats que arriben al bosc confonen les seves relacions i s'enamoren de qui abans defugien. Al matí, les coses tornen a la normalitat. Oberon fa les paus amb Tytania ara que ell ja té el nen indi i li torna la raó. La reina es desperta amb gran afecte pel marit i només té del que ha passat el record d'un somni estrany.

Tota aquesta trama està interpretada per una quinzena de veus, entre les que estaran la del contratenor David Daniel (Oberon), la soprano Ofèlia Sala (Tytania), el baríton Ned Barth (Theseus), el tenor Gordon Gietz (Lysander) i la mezzosoprano Deanne Meek (Hermia), entre d'altres. L'Orquestra Simfònica del Liceu i el Cor de l'Escolania de Montserrat acompanyaran als intèrprets.

Els límits de Britten
I és que, els somnis, l'amor jove i els embolics de parella són els eixos de l'obra on, segons la soprano Ofèlia Sala, "cada personatge està molt pensat i delimitat". El personatge d'Oberon mateix, amb la veu del contratenor David Daniels, exigeix un rang vocal molt complicat i limitat a poques veus. És per això que l'autor Britten va pensar en rescriure la música i posar-la més alta. No obstant, va morir abans de poder-ho fer, explica el contratenor.

Segons Harry Bicket, l'adaptació de Britten es va escriure per a una peça de cambra i per a una orquestra petita. És per això que, segons el director musical Harry Bicket, "és estrany representar-la en un lloc tan gran". Així mateix, està pensada per "músics virtuosos" i "exigeix que facin coses que mai han vist", afegeix.

Acceptar el somni
El projecte es va estrenar el 1991 al festival d'Aix-en-Provence (França) i ja s'ha representat a diversos llocs d'Europa com Londres -on ha estat en tres ocasions-, França, Alemanya o Itàlia, entre d'altres. No obstant, segons Carsen, "mai s'ha vist i palpat com aquí". Per aquest escenari, Carsen ha canviat molt la il·luminació i "ara l'òpera encaixa molt bé al Liceu", assegura.

El problema principal de El somni d'una nit d'estiu és, tal i com explica el director, com posar la natura a dalt de l'escenari. "No pots tallar arbres i posar-los a l'escenari", explica Carsen. És per això que el vestuari està molt pensat. No obstant, és necessari que el públic accepti que es tracta d'un somni per salvar la manca d'irrealitat de la natura dalt l'escenari.

"Volem descriure el bosc com la realitat d'aquells que hi viuen", explica el director d'escenografia. I és que, segons ell, "la realitat no sempre és com pensem". A més, segons Carsen l'avantatge d'aquesta òpera és que "si no t'agrada pots pensar que tot ha estat un somni".

Roser Esteban
Canal Cultura