Cerca de notícies

Enquesta

Lorin Maazel: "Els governs cada cop ens controlen més"

24/4/2005 |

 

El compositor i director nord-americà estrena a Londres '1984', la seva primera òpera, basada en la coneguda novel·la de George Orwell.

Lorin Maazel és conegut arreu com un dels grans directors d'orquestra de l'actualitat, però menys com a compositor. En conversa telefònica des de Londres, el músic nord-americà comenta l'estrena al Covent Garden de la seva primera òpera, '1984'.

"Hi ha organismes que avisen que estem arribant a l'estadi final del Gran Germà sense saber-ho"

"Una òpera és per ser cantada. Tinc un amor visceral per la veu humana i no em fa por escriure melodies"

X.C. ¿Com va sorgir la idea d'escriure una òpera a partir de la novel·la de George Orwell?
L.M. 1984 és una bona història per donar-li tractament operístic, és una història d'amor comdemnada des del començament, situada en una terrible dictadura. A mesura que la trama es desenvolupa veiem el món on viuen els protagonistes, un món constantment vigilat. He tingut sort que els dos llibretistes, J.D. McClatchy i Thomas Meehan, han estat molt fidels a la forma en què Orwell explica la història, però alhora han fet un text ideal per ser posat en música. Per altra banda, Robert Lepage ha fet un muntatge molt bell per a les escenes d'amor i terrorífic per a les escenes de tortura.

X.C. El camí fins a l'estrena de '1984', el pròxim 3 de maig, ha estat llarg.
L.M. L'encàrrec va sorgir del Prinzregent Theater de Munic, però el seu intendent, August Everding, va morir sense que haguéssim signat el contracte i el teatre no va trobar finançament. Més tard, la Royal Opera House s'hi va interessar.

X.C. Però vostè mateix és un dels productors del muntatge.
L.M. No és ben bé així. Molts teatres estan fortament subvencionats per mecenes, empreses i patrocinadors. El Covent Garden té el seu pressupost i una nova producció és molt costosa, requereix ajut extern. Per a 1984 hi ha altres inversors, a més de la meva pròpia companyia [Big Brother Productions], que creuen en l'òpera com a forma artística.

X.C. Amb l'atapeïda agenda de concerts que té, com ha trobat el temps per escriure la música?
L.M. Vaig deixar tres períodes de temps per compondre i, fins i tot quan dirigia com a convidat, cada dia dedicava dues hores a l'òpera. Sóc una persona molt disciplinada, i com a músic professional, no m'agrada que les coses no estiguin a punt quan toca. El meu model és Richard Strauss, que també tenia una activa carrera com a director i va escriure encara més òperes que jo.

X.C. Quina és la rellevància de '1984' per al món on vivim avui en dia?
L.M. Els governs d'arreu del món cada cop tenen més poder gràcies als avenços tecnològics, ens controlen i ens vigilen més. Els ordinadors que tenim als cotxes els diuen on som, tots els nostres e-mails són llegits, per entrar als Estats Units et registren la retina, i tot això ho fan en nom de la protecció de la gent. Al final, hi haurà càmeres a cada cantonada i escoltaran el que fa la gent a la seva habitació. Hi ha organismes que avisen que estem arribant a l'estadi final del Gran Germà sense saber-ho. Per tant, el tema de 1984 és ben actual, tot i que al començament només pensava que era la història de dos amants, com Don Carlo o Fidelio.

X.C. Com descriuria la música de la seva òpera?
L.M. És una música panoràmica, calidoscòpica, que abraça cent anys de tradició musical, fins i tot abraça fins al segle XVIII. El món de 1984 gira al voltant de records d'èpoques passades gairebé oblidades, per això escoltem cançons dels anys 30 que he escrit en l'estil d'aquell temps, himnes nacionals i música de culte. Tota aquesta música està lligada per la meva pròpia veu com a compositor. Hi ha una quinzena de leitmotivs, per això al final de l'òpera t'adones que la partitura està molt ben travada, és un tot unificat.

X.C. I quin tractament fa de la veu humana?
L.M. Una òpera és per ser cantada, no parlada. Tinc un amor visceral per la veu humana, i els protagonistes de l'estrena em diuen que la música és molt cantable, que és el que volia. No em fa por escriure melodies.

X.C. Vostè mateix dirigirà l'estrena. ¿No hauria preferit que ho fes algú altre?
L.M. Segurament hauria disfrutat més des de fora, no solc dirigir la meva música perquè no sé mantenir la distància. Però ara crec que ho he aconseguit i dirigeixo com si l'òpera fos d'un altre compositor.

X.C. Quina vida li espera a '1984' després de l'estrena?
L.M. Molts directors de teatre em van demanar de muntar l'òpera, però els vaig dir que no, no volia que lloguessin una cosa que no coneixien i que potser no els agradaria. Així que els vaig dir, veniu a l'estrena, mireu i escolteu.

Xavier Cester
Avui