ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Rosa Cullell: "Al Teatre del Liceu no he de retre comptes a cap partit"

25/4/2005 |

 

La nova responsable del teatre líric afirma que necessita obtenir més recursos per mantenir-ne el nivell.

LLOC DE NAIXEMENT BARCELONA, 1958
ESTUDIS CIÈNCIES DE LA INFORMACIÓ, DIPLOMADA EN ALTA DIRECCIÓ AL IESE
CÀRRECS ANTERIORS DIRECTORA GENERAL ADJUNTA DE LA CAIXA
I CONSELLERA DELEGADA DEL GRUP 62

Està ficada en l'il.lusionat tràfec dels seus primers dos mesos al capdavant del Liceu. La nova directora general ja es passeja per les instal.lacions del teatre líric gairebé com una veterana, tot i que ella diu que només acaba d'aterrar i que està fent un intensiu per posar- se al dia i "entendre les claus per gestionar un teatre d'aquestes característiques". Però Rosa Cullell no mostra el més mínim titubeig a l'afrontar el futur immediat del teatre de la Rambla, on no dubtarà a aplicar les fórmules, adaptades a la nova situació, que tan bon resultat li van donar en la seva tasca d'executiva a La Caixa i a Edicions 62.

--Després d'aquest curt rodatge, ¿ja té la recepta per al teatre?
--Crec que la tasca de gestió no és tan diferent de la dels altres llocs. Canvien els components i l'entorn, però finalment has de ser respectuosa amb els recursos que reps i has de mirar, a la vegada, costos i ingressos per obtenir un benefici, que pot ser purament econòmic o bé social i econòmic a la vegada. La gestió cultural lògicament busca més el doble benefici.

--Però el marcatge de les institucions pot afectar el seu estil independent de gestió.
--Estàs utilitzant recursos públics i això t'obliga a ser molt més rigorosa, si és que és possible, del que ja t'exigeixen en una empresa, però finalment has orientar la teva feina amb la idea que tu utilitzes els recursos. La gestió ha de ser independent i, encara que tingui un patronat darrere, que té tot el dret de dir- te el que vol i de marcar-te objectius, jo he de tenir la capacitat de dir com s'han de fer les coses perquè vagin bé.

--No obstant, els polítics intenten ficar-hi cullerada. Aquí hi ha l'exemple de la Scala de Milà o el Teatro Real...
--Al Liceu no he de retre comptes a cap partit, sinó al patronat que m'ha elegit i les institucions que el recolzen, però jo només intentaré fer la meva feina el millor possible. Ja ha vist, a més, els resultats negatius de la ingerència dels polítics en teatres europeus, i no només els italians. Recordo els problemes del Covent Garden de Londres. Aquí em sento molt independent, de debò.

--Però no tot és fàcil. Està lligada a un contracte programa ja aprovat.
--Ara mateix l'estic revisant a fons. Analitzo els objectius i els recursos de què disposo, però hi ha un canvi de gestió i intento veure què és factible amb aquests recursos tot i que entenc que m'he de moure en aquest marc establert.

--Vostè coneix el teixit empresarial català. El seu perfil encaixa amb el d'una persona capaç de captar diners, cosa que no és fàcil amb un mecenatge ja molt explotat.
--És cert que aquest teatre va desenvolupar després de la reconstrucció que es va haver de fer per l'incendi un important programa de mecenatge i que hi ha molt camí fet, però és necessari avançar més. Quan em van cridar em van parlar d'aquest aspecte, però em van dir que el que més els interessava de mi era la part de la gestió. Però és clar que a mi m'agrada gestionar projectes i la captació d'ingressos és bàsica en un teatre d'aquest tipus, perquè l'òpera és molt cara i se li han de proporcionar els mitjans que necessita per mantenir-la.

--¿Com pensa convèncer les empreses del seu propòsit?
--Amb el missatge que el Liceu és molt més que un teatre i que no només importa tenir una llotja i disfrutar el que es fa a la sala principal. És una institució que té una projecció i unes responsabilitats culturals i educatives de gran importància per al país, per a l'educació musical dels nens, per a la integració social en la música i tot el que hi ha al seu voltant. Tot això crea, a més, indústria cultural. El servei educatiu, incloent-hi la relació amb les escoles, està creixent i s'ha de mantenir. I propostes com la del Petit Liceu també serveixen perquè públics que no vénen a la sala principal entrin en l'òrbita liceística.

--Vostè diu que el Liceu necessita créixer cap enfora. ¿També més enllà de la seva descentralització a teatres com el de Cornellà?
--El primer compromís és amb el territori, intentant que produccions nostres es vegin fora de Barcelona. Però el Liceu és el teatre més antic d'Espanya i hi ha muntatges que han de sortir, al Real, i a altres punts de l'Estat. Per això s'ha de pensar a crear espectacles amb un format que permeti que es puguin representar en altres sales.

--Amb 24.000 abonats i mig milió d'entrades venudes, ¿ha tocat sostre el teatre?
--Arriba un moment en què hi ha un sostre tant físic com de recursos. Fer més funcions lliures no significa que tinguis més ingressos. Has d'omplir, es generen despeses i pots topar amb la vida diària del teatre i dels assajos de noves produccions. Com ja he dit, per créixer s'han de buscar altres espais amb públics que no siguin els que vénen a la sala principal, on per cert s'està fent un gran esforç.

--¿Quin és el seu repte actual?
--Gestionar el creixement perquè no se'n vagi de les mans com ha passat en alguns teatres europeus, administrar bé els recursos per poder-lo mantenir i fer que sigui sostenible. I, és clar, respondre a la demanda de la societat.

--Les administracions tendeixen a retallar ajudes. ¿Això ens allunya molt dels teatres europeus?
--El més bonic és créixer, però al gestionar un teatre amb recursos públics els teus desitjos d'arribar més amunt poden perjudicar aquest creixement. Nosaltres no som com La Bastilla o el Covent Garden, perquè ells compten amb més ajuda econòmica, però aspirem a mantenir, com ara, un nivell artístic de primera línia.

--Això ens porta a la contenció. ¿Retallarà el caixet als divos?
--Pel que sé, en aquesta casa no són excessivament alts com a fruit dels pactes establerts amb altres teatres. Fem una política sensata i tenim divos, perquè creiem que han d'estar al Liceu, compaginant-los amb repartiments més joves, però també de gran altura.

--¿Recolza l'actual línia artística?
--Tinc total confiança en Joan Matabosch. He sigut espectadora del Liceu els últims anys i m'ha agradat molt la programació de les dues últimes temporades, especialment la primera. Tots dos hem de ser còmplices i si li he de donar la meva opinió l'hi donaré, però el director artístic del teatre és ell.

--¿Com actuarà si es produeix una polèmica com la d'Un ballo in maschera?
--La programació d'un teatre ha de ser equilibrada i per a tots els gustos. El que no pot ser és que perquè uns prefereixin l'òpera clàssica, altres deixin de veure muntatges més innovadors que els interessen. Aquí tenim públics diferents com en qualsevol teatre. Però jo no imposaré mai els meus gustos personals. Això seria un desastre. Els que fan això no es dediquen a la verdadera gestió. I si arriba el xàfec, l'aguantaré, perquè el que importa és mantenir una línia coherent.

--Cada vegada hi ha més públic jove i un cert transvasament d'espectadors del teatre.
--Aquesta és una realitat. I també que aquest tipus d'espectador té més interès per l'òpera contemporània i la barroca que per la de repertori i per muntatges més trencadors com ara passa per exemple a Alemanya. Hem d'estar atents a això. I és bo que sorgeixi el debat i es generi una certa polèmica, allunyada del radicalisme. Tot això indica que el teatre és viu.

--La posaré en un compromís. Digui'm quins muntatges li agradaria veure al Liceu.
--Li respondré que m'agradarà veure Ángel Corella, el Lohengrin, de Wagner, que és una les meves òperes favorites d'aquest autor, i també la posada en escena de Wozzeck que farà Calixto Bieito.

--Vostè ha fet crítica de dansa. ¿Tindrà un espai més ampli en la programació futura?
--És cert que m'agrada la dansa, i que em vindria de gust que passés a formar part d'algun projecte pedagògic del Liceu, però la inserció en les temporades depèn de Joan Matabosch. I és ell qui ho ha de decidir.

César López Rosell
El Periódico

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet