Cerca de notícies

Enquesta

Rosa Cullell: "El creixement del Liceu no se'ns en pot anar de les mans"

25/4/2005 |

 

El passat 22 de febrer es feia públic el nomenament de Rosa Cullell com a directora general del Gran Teatre del Liceu. Dos mesos després, la màxima responsable del teatre analitza els reptes del coliseu.

"No es pot actuar amb lleugeresa en la gestió dels recursos culturals, sobretot si són públics"

"Ja és clar que el Liceu és de tots, ara hem d'incidir en la funció social i educativa"

X.C. Com han anat aquestes primeres setmanes al capdavant del Liceu?
R.C. Han sigut molt intenses. He volgut fer un intensiu per conèixer la casa, ja que el teatre no es podia aturar, la temporada està en marxa. M'agrada aprofundir ràpidament en les coses, tot i que, com és lògic, encara em falten coses per aprendre.

X.C. S'ha trobat alguna sorpresa, alguna cosa que no s'esperava?
R.C. No esperava moltes coses, intento no suposar mai res, no tenir idees preconcebudes sinó estar oberta, en aquest cas, a conèixer el teatre.

X.C. Parlem, doncs, de la situació del Liceu. Amb la xifra d'espectadors amb què compta i el nombre de representacions que ofereix, ha tocat sostre el teatre?
R.C. El Liceu ha crescut molt, l'important és gestionar bé aquest creixement, que no se'ns en vagi de les mans, tant a nivell artístic com econòmic. L'expectativa de creixement artístic encara la tenim, no hem tocat sostre. Si volem ser un teatre de primera línia, hem d'estar innovant contínuament.

X.C. Però, ¿el Liceu pot ser un teatre de primera línia amb els recursos amb què compta? Estudiant el nou contracte programa s'observa que les diverses administracions públiques no hi posaran gaires més diners dels que ara hi dediquen.
R.C. No es tracta només de tenir més recursos sinó de gestionar bé els que ja tens, la gestió cultural ha de ser eficient, qualitativament i econòmicament. Jo sóc consumidora de cultura i conec molta gent d'aquest món, amics als quals dic que saber sumar no vol dir no saber llegir o gaudir d'una òpera. No es pot obrar lleugerament en la gestió dels recursos culturals, sobretot si són públics. El Liceu té un patronat al qual hem de rendir comptes.

X.C. En tot cas, quina és la situació actual del teatre?
R.C. Estic revisant els pressupostos de les dues darreres temporades i el contracte programa, per veure si l'estratègia que marca la podem fer amb els recursos que tenim i fer les modificacions de gestió que calgui per aconseguir els objectius. Hi ha coses que estem fent ara que no estan incloses en el contracte programa. En aquest moment, estic buscant amb la direcció artística una estratègia per aconseguir els objectius més genèrics que marca aquest document. Fer òpera és complicat i car, i comporta responsabilitats artístiques importants.

X.C. L'altra via per obtenir recursos és el patrocini de les empreses privades.
R.C. Sí, però el mecenatge educatiu i cultural de les empreses també té límits, has d'anar treballant els projectes que proposes a les empreses perquè hi col·laborin, Mai pots pensar només a gestionar ingressos, els miracles no succeeixen, has de convèncer la gent que aquesta filantropia té sentit per al món empresarial, que el Liceu és un lloc atractiu, útil, perquè contribueix a la societat. L'altra línia de finançament, el taquillatge, tampoc es pot augmentar infinitament, no pots fer més funcions sense el risc de perdre cada cop més.

X.C. I per què el Liceu ha de ser una bona opció perquè les empreses hi posin diners?
R.C. Perquè és una plataforma social i cultural. Les empreses estan veient que el teatre assumeix una responsabilitat en el món educatiu. La cultura és glamur, no hi tinc res en contra, però també és educació i progrés social, té una funció d'integració molt important i crec que aquestes línies d'actuació les empreses les poden entendre molt bé. Ja és clar que el Liceu és de tots, ara hem d'incidir en la funció social i educativa.

X.C. En el document 'Nova etapa' del TNC es parla de col·laboració amb el Liceu. Com es poden coordinar les dues institucions?
R.C. És bo que els equipaments públics catalans es coordinin, que trobin economies d'escala, però cadascun té la seva vida pròpia, el seu pressupost, el seu criteri artístic, tampoc ho podem consensuar tot, si no ens burocratitzaríem de forma horrorosa. Però cal buscar punts de trobada, perquè aquests grans equipaments mouen la indústria cultural.

X.C. Després del seu nomenament va dir que un dels seus objectius era la projecció internacional del Liceu. Com es pot aconseguir?
R.C. D'entrada, produint espectacles de primera línia, com ja estem fent. Encara ve poc públic de fora, hem de vendre més el teatre. Una altra línia són els DVD: pocs teatres europeus tenen un programa audiovisual com el del Liceu. Tot i que té uns costos molt importants, el prestigi que donen al teatre és fantàstic. També s'ha de fer un treball a nivell comercial, amb la premsa internacional, que la gent pensi en Barcelona i en el seu teatre sabent que ofereix molts espectacles de primera línia.

Xavier Cester
Avui