Cerca de notícies

Enquesta

Jacques Stroumsa, el violinista d'Auschwitz, obre un cicle a Girona sobre els camps nazis

5/5/2005 |

 

Els altres conferenciants seran l'historiador Pierre Vidal-Naquet i els filòlegs Jaime Vándor i Carles Miralles.

Jacques Stroumsa, el violinista jueu supervivent d'Auschwitz que Maria Àngels Anglada havia convertit sense saber-ho en el protagonista de la seva novel·la més famosa, serà dimarts vinent a la Fontana d'Or per inaugurar el cicle Memòria d'Auschwitz , organitzat per la Fundació Caixa de Girona i la Càtedra Maria Àngels Anglada en commemoració del seixantè aniversari de l'alliberament del camp de concentració de record més infaust del règim nazi. Junt amb Stroumsa, tractaran de l'horror, la memòria i la poesia encara possible l'historiador Pierre Vidal-Naquet, el filòleg Jaime Vándor, i el poeta i hel·lenista Carles Miralles.

Quan l'exèrcit rus va entrar al camp de concentració d'Auschwitz, Jacques Stroumsa ja no hi era. Després d'haver vist morir els seus pares i la seva esposa, embarassada de vuit mesos, havia estat traslladat a Mauthausen, d'on va ser alliberat el 8 de juny de 1945. Si Stroumsa, al contrari de la seva família i de més de la meitat dels altres 2.500 sefardites procedents de Salònica, a Grècia, que havien estat enviats amb ell als camps de la mort; si aquest enginyer i músic de més de noranta anys va salvar la vida, és perquè tocava el violí per a les SS. No hi ha cap romanticisme, en el seu sobrenom, «el violinista d'Auschwitz», considerant que la seva comesa era marcar el ritme amb què els presoners formaven al pati cada dia abans d'iniciar la inhumana jornada de treball o acompanyar els desesperats que havien intentat fugir camí de la forca o el mur d'execució. Però aquell instrument, que avui encara l'acompanya a tot arreu on el conviden a rememorar els seus dos anys atroços de reclusió, va ser la veritable salvació. «Em va permetre afrontar l'insofrible», ha dit més d'una vegada, i ho repetirà tantes com faci falta en memòria de tots els que van sucumbir, perquè aquesta és, assegura, «l'obligació moral» dels que van tornar: sobreviure per explicar-ho, no oblidar perquè tothom conegui l'indicible.

El cicle de conferències Memòria d'Auschwitz, organitzat per la Fundació Caixa de Girona, té el mateix propòsit, com el tenia Maria Àngels Anglada quan va escriure El violí d'Auschwitz, a l'ombra de la qual, a través de la càtedra de la UdG que porta el seu nom, els convidats evocaran l'horror i la poesia cada dimarts (19.30 h) entre el 10 i el 31 de maig, a la Fontana d'Or. També té una noció sagrada de la memòria Pierre Vidal-Naquet (Venaissin, 1930), historiador d'origen jueu especialista en la Grècia antiga que va perdre també els pares a Auschwitz i que ha fet de l'exigència de recordar el puntal del seu treball, sigui per denunciar els revisionistes que neguen l'holocaust -els «assassins de la memòria»-, sigui per acusar Israel de vexar la història utilitzant el genocidi en el propi profit. Un dels pocs intel·lectuals que no han embastardit l'adjectiu compromès, Vidal-Naquet (a Girona el dia 24) es qualifica com un «vell dreyfusard», potser perquè va actualitzar el J'accuse de Zola publicant el 1958 L'Affaire Audin, en què feia una crida a la desobediència en la guerra del seu país contra Algèria denunciant la tortura d'un matemàtic d'Alger. Un altre supervivent d'Auschwitz, incòmode per alguns, és el professor de filologia semítica de la Universitat de Barcelona Jaime Vándor (17 de maig), nascut a Viena i emigrat a Hongria, on va escapar de la deportació el 1944 gràcies a la mediació de l'ambaixador espanyol a Budapest, Ángel Sanz Briz, i posteriorment, de l'empresari italià Giorgio Perlasca, que com Sainz va anteposar la moral individual a la delació dels règims de Franco i Mussolini. Tancarà el cicle el poeta i hel·lenista Carles Miralles, que defensarà la necessària poesia després d'Auschwitz a patir de Làpida i Afrodita d'Anglada.

Eva Vàzquez
El Punt