Cerca de notícies

Enquesta

La mort a canvi de l'honor a l'òpera Jenufa, de Leos Janácek, al Liceu

17/5/2005 |

 

Una petita població rural de la fi del segle XIX es veu sobresaltada per l'assassinat d'un nadó. Fora de sí, culpen a la mare i decideixen lapidar-la, ja que s'ha convertit en la deshonra del poble. Aquest és l'argument de Jenufa, una òpera de Leos Janácek, que ara arriba al Liceu per descobrir-nos els secrets que amaguen alguns habitants del poble. Del 17 de maig al 5 de juny.

Jenufa, ara amb direcció musical de Peter Schneider i direcció d'escena d'Oliver Tambosi, es va estrenar a Brno (Repúbica Txeca) el 1904, després de ser rebutjada pel Teatre Nacional de Praga, on més tard també es va estrenar. Aquesta òpera, basada en el drama La seva fillastra (1890) de Gabriela Preissova, centra inicialment l'acció en un molí apartat del poble a finals del segle XIX.

La trama de Jenufa es dibuixa, en aquesta ocasió, amb les veus de les sopranos Nina Stemme (Jenufa) i Eva Marton (Kostelnicka), en els papers femenins, i els tenors Pär Lindskog (Steva) i Jorma Silvasti (Laca), en els masculins. Aquestes són les principals veus líriques d'un muntatge en què també participa el Cor i la Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.

La música que va crear Janácek per l'òpera es basa en la melodia de la llengua txeca parlada i, a més, incorpora algunes melodies del folklore del seu país. De fet, la música del muntatge està pensada per donar ànima i emoció a cadascuna de les frases del text, així com a les situacions, dramàtiques o líriques, de l'obra.

Descubrir el culpable
Jenufa és una noia jove, promesa amb el seu cosí Steva, un jove irresponsable i ambiciós, de qui espera secretament un fill. Però aquest no està disposat a assumir la responsabilitat i si el poble s'assabenta del que està passant, Jenufa es convertirà en la deshonra del poble, ja que viu en una societat de mentalitat molt tancada. Per aquest motiu, Kostelnicka, madrastra de Jenufa i una dona de caràcter fort i decidit, decideix amagar-la durant l'embaràs.

Un cop neix el nen, la madrastra l'ofega al riu, fent creure a Jenufa que el nen ha mort de forma natural mentre ella dormia. Però el secret s'acaba descobrint quan a la primavera el riu es desgela i deixa veure el cos de l'infant. Els vilatans culpen del crim a Jenufa i es preparen per lapidar-la. Però, finalment, la madrastra confessa públicament el seu crim davant l'estupefacció de tots.

Una òpera amb simbolisme
Al centre de l'escenari, l'espectador podrà veure una gran pedra que simbolitza l'embaràs de Jenufa i que és, per a tots els personatges, un obstacle en el seu camí. A més, la pedra evoluciona al llarg dels tres actes. En el segon es converteix en un roc d'uns quants metres d'alçada, que tothom rebutja.

Finalment, en el darrer acte, la roca acaba fragmentada quan es coneix que el crim l'ha comès Kostelnicka, i l'amor entre Jenufa i Laca -el germanastre de Steva- és sincer. A més, el concepte de pedra es repeteix constantment, ja que és el símbol de la culpa, de la pressió de la mort, de la voluntat de matar i del pes de la consciència.

Per reforçar la centralitat dels personatges, el director escènic, Oliver Tambosi, situa tot el nucli de l'acció sobre una tarima elevada. El poble, que està només en el primer i tercer acte, mai no ocupa la tarima, sinó que se situa al voltant de l'escenari i simbolitza la pressió d'un col·lectiu sobre els individus.

El ritme del llenguatge
Janácek estava molt atret per la forma del llenguatge txec. És per això que va fer un estudi sobre els ritmes i els usos melòdics de la conversa parlada. Els seus descobriments el van portar a desenvolupar tot un vocabulari rítmic, tot i que difícil de traduir a d'altres idiomes. La seva passió per la música era herència dels seus pares -mestres de música tots dos- i de la seva experiència des que de petit el van enviar a cantar al cor d'un monestir.

Roser Esteban
Canal Cultura