Cerca de notícies

Enquesta

Caballé: pura física

17/5/2005 |

 

Les classes magistrals van començar ensenyant els aspirants a respirar El domini del diafragma va ser l'objectiu de la primera sessió, amb deu quilos damunt la panxa dels alumnes.

Ni àries de Verdi, ni de Donizzetti, ni un minut de cant durant la primera hora de classe magistral de Montserrat Caballé davant de 35 alumnes de diverses nacionalitats a l'Auditori Claror de Sant Julià. La soprano catalana els va fer analitzar l'exercici --aparentment-- més senzill per als humans: respirar.

Un cop aclarits els idiomes en què s'havia d'adreçar als alumnes (italià, gran part del temps, amb traduccions a l'anglès, l'alemany, el castellà i el català i algun moment de francès) i aclarit el punt sobre si hi havia alguna oposició a les càmeres de televisió, Caballé va explicar: "Simplement els repetiré el que m'han ensenyat a mi". La soprano era a l'escenari envoltada de pòsters d'anatomia: els músculs de la part posterior del cos, els del davant, els pulmons plens d'aire i buits, els músculs del cap, talls transversals de la tràquea... I també de deu estores a terra amb deu discos de deu quilos de pes cadascun.

L'objectiu era ben simple: "El primer que em va ensenyar la meva professora quan vaig començar no va ser a cantar sinó a saber què tenim dins del cos. I em va parlar dels pulmons, del dipòsit d'aire que hi tenim". La soprano va deixar ben clar als futurs cantants que cal tenir disciplina i que cada matí del món s'han de practicar els exercicis de respiració amb deu quilos de pes a la panxa. "Primer uns quants minuts, després s'ha d'arribar a 20 minuts diaris cada matí", va especificar.

Caballé volia veure com es movien els deu quilos a la panxa dels aspirants ajaguts a terra i els anava donant indicacions perquè respiressin correctament. L'objectiu era aguantar com més temps millor (mínim més d'un minut) omplint els pulmons d'aire. "El diafragma no és un múscul, és una forta membrana", va assenyalar. I per aclarir-los-ho ben bé els donava exemples gràfics, amb un humor que no va faltar durant tota l'estona (el riure de Caballé realment és contagiós): "Sabeu el pollastre, ¡quiquiriquic!, doncs, la forta membrana que té sota el pit".

Alguns dels alumnes de les master classes semblaven absolutament fascinats de tenir l'oportunitat d'escoltar tant de prop la diva, que es va mostrar molt propera als aprenents. Alguns s'acostaven a saludar-la i d'altres, si havien fet errors durant els exercicis, rebien comentaris individualitzats. Caballé va ser pràctica; agafava la mà d'una alemanya i la portava a la seva panxa perquè notés la respiració correcta: "La respiració, el cant, ha de començar al ventre, aquí; si no, no funciona". La idea era ben clara: "S'han de dominar els músculs del ventre i el diafragma amb la mateixa naturalitat que un va al lavabo o practica sexe".

Roser Porta
El Periòdic d'Andorra