El Liceu presenta una de les obres més estimades de Janácek, «Jenufa»
17/5/2005 |
A l'escenari, una gran roca simbolitza un fetus, element clau d'aquesta òpera.
Jenufa , de Leos Janácek, torna al Gran Teatre del Liceu després de quinze anys. L'òpera està basada en un llibre de Gabriella Preissova titulat La seva filla adoptiva . La dramatúrgia d'Olivier Tambosi utilitza una enorme roca situada al mig de l'escenari que simbolitza un fetus, element clau de la trama, que gira entorn d'un infanticidi. Jenufa s'estrena dimarts i es podrà veure fins al 5 de juny. Nina Stemme, Eva Marton, Pär Lindskog i Jorma Silvasti encapçalen el repertori.
El director d'escena Olivier Tambosi, que el 2000 va dirigir un espectacle de cançons de cabaret al Foyer, proposa en aquesta producció de la Hamburgische Staastsoper una Jenufa de contrastos: una escenografia altament simbòlica -una pedra per representar un fetus entorn del qual gira l'argument- amb una direcció dels actors summament realista -la violència, l'angoixa i les passions es manifesten de manera evident en els gestos i moviments.
Pel que fa el repertori, l'obra compta amb algunes de les millors veus del panorama actual. La soprano hongaresa Eva Marton, que se la va poder veure per darrera vegada en una òpera a Barcelona a Die Frau ohne Shatten (2000/01), interpreta el paper de Kostelnicka (la sagristana), mentre que la soprano Nina Stemme, que debuta al Liceu, dóna vida a Jenufa. El tenor suec Pär Lindskog encarna Steva Buryja i el tenor finlandès Jorma Silvasti, que canta per primer cop al coliseu català, és Laca Klemen. La direcció musical l'assumeix Peter Schneider i la del cor, José Luis Basso.
Un drama rere el drama
Considerada una de les obres mestres del realisme eslau, Jenufa ocupa un lloc destacat en la creació lírica de Janácek. Alguns crítics l'assenyalen com una de les seves composicions més estimades i conegudes. Darrere el drama del seu argument -en un petit poble moravià, a final del segle XIX, es comet un infanticidi per salvar l'honor d'una jove- s'amaga un altre drama. Mentre el compositor treballava en el llibret, la seva filla Olga s'estava morint. Alguns crítics han volgut veure en aquesta situació l'origen del patetisme d'algunes escenes.
V. G.
El Punt