Cerca de notícies

Enquesta

Virginia Martínez: "Dalt del podi mai m'he posat nerviosa"

23/5/2005 |

 

La directora murciana, de només 26 anys, ha estat escollida nova assistent de direcció de l'OBC.

Virginia Martínez és la nova directora assistent de l'OBC, un càrrec creat fa dos anys per fomentar els joves directors. Als seus 26 anys assegura que per a ella el podi és "com ser a casa".

"Quan surto a un escenari és com si fos a casa meva i em posés les sabatilles", assegura. "Dalt del podi mai m'he posat nerviosa". Amb aquesta seguretat afronta Virginia Martínez (Molina de Segura, Múrcia, 1979) aquesta nova etapa després de superar, batuta en mà, els altres vuit candidats seleccionats dels 42 que s'hi van presentar. "Als quatre anys vaig començar a cantar en una coral, després vaig seguir amb el piano i als tretze anys vaig dirigir per primer cop un cor de nens", explica. Als vint va marxar a Viena i quatre anys després es llicenciava amb matrícula d'honor al conservatori de la capital de la música. Després començarien els premis i els reconeixements. "Quan dirigeixo és com si un raig de llum m'omplís de cap a peus, és una sensació molt forta -diu-. Jo no veig la figura del director com una veu de comandament, sinó com un coordinador. És evident que has de tenir autoritat, però jo no em sento com una cap, sinó com un instrument més. Crec que més que manar s'ha de compartir".

¿L'autoritat que es necessita perquè cent músics toquin alhora es veu esquerdada pel fet que sigui dona? "Aquest és un debat erroni. És cert que en el món de la música hi ha molt masclisme, però jo no vull fer diferències per sexe. Si ho féssim estaríem fent el mateix que els masclistes. A cadascú se l'ha de valorar per la feina que fa. La discriminació positiva en favor de la dona ens està fent un trist favor". Sí, en canvi, reconeix que la joventut pot vulnerar l'autoritat: "Quan a una orquestra que fa 60 anys que existeix els dius com han de tocar Mozart, per exemple".

Provinent del món coral, Martínez assegura que això li ha servit de molt. "Al Conservatori de Viena el professor ens deia que tot el que no es pot cantar ni ballar no és música. Ens feia cantar i ballar totes les simfonies de Beethoven perquè sentíssim la música dins del cos. Estic convençuda que tots els compositors han cantat cada nota que han escrit". Martínez, que ja va ser assistent de Bertrand de Billy al Liceu, està "encantada" de ser amb l'OBC i el seu titular Ernest Martínez Izquierdo, "que dirigeix amb molta passió", una qualitat que, amb la constància i la personalitat, considera imprescindibles per ser un bon director.

Virginia Martínez ja té una bona agenda de concerts per dirigir: al maig al capdavant de l'Orquestra Pablo Sarasate de Pamplona, al juliol la de València i la Simfònica del Vallès, al novembre la Nacional de Santo Domingo i al febrer la de Cambra de Viena i la de Granada.

Marta Porter
Avui