Cerca de notícies

Enquesta

Un fracàs col·lectiu

8/6/2005 |

 

Els responsables de l'OBC i l'Auditori parlen d'èxit. Una curiosa tergiversació de les paraules per al que només es pot considerar un fracàs sense pal·liatius de tots els implicats en un afer ben poc edificant.

Fracàs d'Ernest Martínez Izquierdo, que, pels motius que sigui, no ha sabut connectar i engrescar amb el seu projecte els músics que tenia al seu càrrec i que, tot i l'interès de la programació i l'augment de públic, no ha enlairat com calia el nivell artístic de la formació. El director català acabarà el seu contracte en la data prevista, no renovarà la titularitat amb l'OBC i romandrà com a principal director convidat, títol ben evanescent, com el seu antecessor Lawrence Foster ha pogut comprovar.

Fracàs de Joan Oller, principal valedor de Martínez Izquierdo, que no ha sabut establir els imprescindibles ponts de diàleg amb els membres de l'orquestra, però tampoc ha sortit a defensar la figura del director pel qual va apostar amb l'energia que calia. Entre renovar Ernest i demanar-li que renovi hi ha la distància abismal entre assumir les pròpies responsabilitats i enviar una poma enverinada.

Fracàs de les institucions públiques que, amagades sota les belles paraules i les vaguetats dels contractes programes, no s'atreveixen a agafar el toro per les banyes i decidir d'una vegada quin tipus d'orquestra volen (si és que els interessa, cosa que a vegades és dubtosa) i garantir l'estabilitat imprescindible perquè el projecte tiri endavant.

Fracàs també d'uns músics que amb la seva postura també han contribuït al naufragi d'un vaixell que queda ara amb rumb desconegut. En la roda de premsa d'ahir no es descartava que un cop plegui Martínez Izquierdo hi hagi un període sense titular. No seria el primer cop, i sens dubte és millor esperar a trobar la persona adequada que precipitar-se, però per desgràcia el somni de tenir una orquestra de primera divisió segueix sent això, un somni.

Xavier Cester
Avui