Cerca de notícies

Enquesta

Un tomb per Europa

4/7/2005 |

 

Pícnics als prats anglesos, pelegrinatges a la meca wagneriana, passejos a la vora del riu Salzach. Europa també és un gran festival de música a l'estiu.

Reconeguem-ho, moltes de les cites estivals europees són només per a butxaques ben farcides i, a més, les localitats s'han de comprar amb molta anticipació -el cas extrem, els deu anys d'espera que, de mitjana, s'han de fer abans d'aconseguir el cobejat accés a Bayreuth-. Tant és, l'oferta és tan sucosa que el melòman conscienciat no s'hi pot resistir.

Una de les fites evidents de l'estiu festivaler és el retorn de Patrice Chéreau a la direcció d'òpera. Serà al Festival d'Ais de Provença, i l'obra en qüestió Così fan tutte de Mozart, amb la direcció musical d'un dels joves valors de la batuta, el britànic Daniel Harding. Per als qui no la van veure a Brussel·les, el certamen francès també té en cartell Julie, de Philippe Boesmans, una de les millors estrenes operístiques de la temporada que acaba.

Sempre matiner (comença a mitjans de maig), el Festival de Glyndebourne presenta com a gran atracció una nova producció de Giulio Cesare in Egitto, l'òpera de Haendel més popular arreu. Un equip de primera, encapçalat per William Christie a la direcció musical, David McVicar a l'escènica (el director escocès porta darrerament una bona ratxa) i amb Sarah Connolly, una de les millors mezzos haendelianes del moment, com el general romà, garanteix l'interès d'un muntatge estrenat ahir mateix als prats de Sussex.

Si Glyndebourne ofereix sis òperes (dues noves produccions i quatre reposicions) en poc més de dos mesos, el Festival de Munic és una veritable borratxera amb divuit títols en un mes. A més de ser resum de les noves produccions de la temporada (com un Rigoletto que la cineasta Doris Dörrie ha situat en El planeta dels simis) i del repertori de la casa, el certamen alemany ofereix també propostes inèdites. Com un altre Haendel, Alcina, amb Ivor Bolton a la batuta, Christof Loy en la posada en escena i un repartiment encapçalat per Dorothea Röschmann i Vesselina Kasarova. O La forza del destino de Verdi, amb la impactant Leonora de Violeta Urmana dirigida per Fabio Luisi en un muntatge de David Alden.

Sopranos en acció
L'atenció mediàtica de l'estiu festivaler estarà centrada en dos noms de soprano: Anna Netrebko i Nina Stemme. La primera, promocionada amb força per la Deutsche Grammophon (a Alemanya ja s'han publicat un parell de biografies) serà la gran atracció de la nova Traviata a Salzburg, ben acompanyada per Rolando Villazón i Thomas Hampson, en una producció de Willy Decker.

L'altre nom propi és el de Nina Stemme. La soprano sueca serà una de les protagonistes de Tristany i Isolda a la meca wagneriana, Bayreuth. A l'espera del nou Anell que arribarà l'any vinent, aquesta és l'única nova producció del verd turó que encara governa amb fermesa Wolfgang Wagner (a l'espera que la seva filla Katharina prengui el relleu?). Sense por a la controvèrsia, com el Parsifal revisat per Christoph Schlingensief va demostrar l'any passat, el nét del compositor ha encarregat el nou Tristany a un altre director susceptible de polèmica, Christoph Marthaler.

Esclar que un Wagner ben diferent serà el que s'escoltarà a la Schubertíada de Schwarzenberg. Els instruments originals de l'Orquestra Barroca de Friburg dirigits per Michael Hofstetter interpretaran en concert el segon acte de Tristany. El programa, tanmateix, ens deixa amb un dubte: ¿la lleugera Christine Schäfer serà Isolda?

Tornem a un Salzburg que carregarà les piles de cara al 250 aniversari del naixement de Mozart amb dues noves produccions del fill més lucratiu de la ciutat: el juvenil Mitridate amb la sempre dinàmica batuta de Marc Minkowski, i la sempre popular Flauta màgica. L'interès està aquí en la presència, davant la Filharmònica de Viena, de Riccardo Muti, tornant a dirigir una òpera al festival austríac després de les seves picabaralles amb Gerard Mortier, i, per descomptat, amb tot el morbo generat després de la seva sonada marxa de la Scala de Milà. Els amants de les rareses líriques, per això, no haurien de perdre's l'obra que obrirà, el 26 de juliol, el certamen, Els estigmatitzats, de Schreker, un nou exemple de recuperació d'obres prohibides pels nazis (l'anomenada Entartete Musik) que ha estat un dels encerts de la gestió de Peter Ruzicka a Salzburg. Kent Nagano i Nikolaus Lehnhoff seran els responsables del muntatge.

Sense moure'ns d'Àustria, tenim el Festival de Bregenz, amb el seu immens escenari sobre el llac. El sempre hàbil Robert Carsen signa un nou muntatge d'Il trovatore de Verdi.


Pluja d'orquestres
No tot és òpera a la vinya del senyor, i per gaudir de la millor música simfònica una proposta immillorable és la que ofereix el Festival de Lucerna. Claudio Abbado va ressuscitar fa uns anys l'orquestra del certamen amb resultats espectaculars, i enguany hi torna amb obres de gruix com les setenes simfonies de Bruckner i Mahler i solistes com Alfred Brendel i Renée Fleming. Aquesta només és la punta d'un iceberg on també es troben actuacions de l'orquestra del Mariinski amb Valeri Guerguiev, la de Cleveland amb Franz Welser-Möst, el Concertgebouw amb Mariss Jansons, la Filharmònica de Berlín amb Simon Rattle, la Filharmònica de Nova York amb Lorin Maazel, la Filharmònica de Londres amb Kurt Masur, la Filharmònica de Viena amb Mehta, Gatti i Eschenbach, la Gewandhaus de Leipzig amb Riccardo Chailly i la Simfònica de Chicago amb Daniel Barenboim. Per treure el singlot.

Una inundació d'una altra mena és la dels Proms de Londres. Un cop més, la tria es fa difícil. Esmentem, no obstant, la visita del Covent Garden amb La valquíria de Wagner que suposarà el debut de Plácido Domingo al certamen, la bellíssima darrera òpera de Txaikovski, Iolanta, amb les forces de l'Òpera Nacional de Gal·les i, com sempre, la gran festa que és The Last Night.

Els amants del barroc tenen una destinació clara en el Festival de Beaune i, com l'any Cervantes obliga, René Jacobs reexhuma Don Chisciotte in Sierra Morena de Francesco Bartolomeo Conti, en cartell també al Festival d'Innsbruck. Tito Manlio de Vivaldi, Callirhoé de Destouches o Partenope de Haendel són altres de les propostes de Beaune. En el panorama estival no falta la visita del Gran Teatre del Liceu amb el seu aplaudit Elisir d'amore a Finlàndia, en concret a les muralles del Festival de Savonlinna, amb Mariola Cantarero i Giuseppe Filianoti com a protaginistes.

En tota aquesta panoràmica seria un error oblidar-se dels festivals italians, ja siguin els de gran espectacle com el de Verona (a més de La Gioconda que arribarà al Liceu, Nabucco, Aida i Turandot són títols de ganxo segur) a les rareses de Martina Franca. Però per acabar, res millor que un Rossini ben refrescant per combatre la canícula, com El barber de Sevilla a la meca de Pesaro i amb la veu de Juan Diego Flórez. Bon i harmònic viatge.

Xavier Cester
Avui