Cerca de notícies

Enquesta

18 òperes en 35 dies

10/7/2005 |

 

Sota la direcció artística de Zubin Mehta, el festival de Munic presenta 50 espectacles.

Quantitat i qualitat gairebé mai van unides. Munic n'és una excepció. En 35 dies, aquest festival acull una cinquantena de representacions de 18 òperes diferents, dos espectacles de dansa, concerts i recitals, sense comptar les moltes activitats paral.leles.
Els intèrprets formen una constel.lació en què brillen grans veterans com Josephine Barstow, Edita Gruberova, Felicity Lott, Kurt Moll i John Tomlinson, i estrelles emergents o ja consolidades com Marcelo Álvarez, Ainhoa Arteta, Ian Bostridge, Joseph Calleja, José Cura, Barbara Frittoli, Paolo Gavanelli, Véronique Gens, Anja Harteros, Vesselina Kasarova, Magdalena Kozenà, Elena Maximova, Adrianne Pieczonka, Violeta Urmana, Rolando Villazón i Dominique Visse, dirigits des del podi per Harry Bicket, Ivor Bolton, Friedrich Haider, Fabio Luisi, Kent Nagano i Peter Schneider. Sobrevolant per sobre de tots ells, el director artístic del festival, el mestre Zubin Mehta.

ÈXIT
"Cap altra òpera del món presenta un programa tan ric i variat en poc més d'un mes. L'èxit del nostre festival els últims anys demostra que l'òpera pot ser un gènere artístic popular i d'èxit malgrat les vicissituds polítiques i econòmiques del nostre temps", afirma Sir Peter Jonas, el director general de l'esdeveniment, al presentar l'edició actual, inaugurada el 27 de juny, que inclou noves produccions, nous muntatges de la temporada que acaba de finalitzar i reposicions.

La forza del destino, de Verdi, és una de les noves produccions i en la representació de l'1 de juliol passat, la direcció de Luisi, l'orquestra i el cor de l'Òpera de Baviera i una excel.lent Violeta Urmana en el paper de Leonora, van aconseguir fer oblidar la grisor, real i metafòrica, del muntatge de David Alden, de qui se'n presenten tres més al festival (La Calisto, de Francesco Cavalli; Lulú, d'Alban Berg, i La Dama de Picas, de Txaikovski).

Zubin Mehta va entusiasmar el públic dirigint dues de les reposicions verdianes presentades en les primeres jornades del festival, Otello i Falstaff. A la primera, una preciosa i eficaç producció de Francesca Zambello, José Cura va ser un Otel.lo exemplar en un paper que repetirà al Liceu la temporada que ve.

AL PLANETA DELS SIMIS
De les noves produccions de la temporada ja acabada que han estat incloses en el festival destaca pel seu aspecte polèmic el Rigoletto de Verdi, ideat per Doris Dörrie, la directora cinematogràfica famosa per la seva pel.lícula Hombres, que en aquesta ocasió ha situat la cort del duc de Màntua en un món semblant al d'El planeta dels simis.
El toc local bavarès, musicalment parlant, va aparèixer en la inauguració del festival amb Simplicius Simplicissimus, del muniquès Karl Amadeus Hartmann --compositor que es va negar que les seves obres fossin representades durant el nazisme--, i que serà en el tancament, el dia 31 de juliol vinent, amb la ja tradicional representació d'Els mestres cantors de Nuremberg, de Wagner, una tradició que s'afegeix a la solera del festival, que té ni més ni menys que 130 anys de vida.

Rosa Massagué
El Periódico