Cerca de notícies

Enquesta

Torroella recupera l'obra musical de Caietà Pagueras

14/7/2005 |

 

Els grup cubà de música antiga Ars Longa ha rescatat les partitures del compositor català.

Fidel a l'esperit musicològic d'Ernest Lluch, el Festival de Torroella de Montgrí recupera un any més l'obra d'un compositor català oblidat: en aquest cas, de Caietà Pagueras.

Barceloní que a la segona meitat del segle XVIII va anar a provar fortuna com a compositor a la catedral de l'Havana, Caietà Pagueras és el compositor que el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, juntament amb el grup de música antiga cubà Ars Longa, ha decidit recuperar per a l'edició d'enguany, fidel a la tradició iniciada per Ernest Lluch de recuperar, any rere any, el patrimoni musical català caigut en l'oblit.

El concert que oferirà el grup cubà demà, divendres, a l'església de la població, com a inici de la 25a edició del Festival, inclou una de les obres més importants de Pagueras, la seva Missa de difunts o de Rèquiem, peça que interpretarà juntament amb el Cor Vivaldi -reforçat per dos tenors i dos baixos-. A aquesta obra s'hi afegeixen altres peces menors, com Pueri Hebraeorum (Gloria, laus et honor) i Responsoris de Resurrecció, dues partitures més de la desena que es conserven repartides en diferents esglésies cubanes. "Només se'n conserven deu partitures, però ens consta que de la seva època cubana n'hi ha 88 de catalogades", explica Miriam Escudero, musicòloga responsable de la troballa i membre d'Ars Longa. "Vam trobar el catàleg d'obres el 1995 a la catedral de Santiago de Cuba, però la partitura de la Missa va aparèixer a l'església de Nuestra Señora de la Merced. Dos anys després la vam estrenar en concert", explica la historiadora.

Caietà Pagueras va néixer a Barcelona, on va treballar com a organista, i va emigrar a l'illa caribenya per aconseguir una plaça de músic en alguna de les moltes esglésies que els missioners anaven obrint per evangelitzar els indígenes. A més de compondre diverses obres sacres, va ocupar els llocs d'organista i contralt a la catedral de l'Havana. En relació amb l'estil, Escudero destaca de la Missa "la seva factura excel·lent pel que fa a estructura" i la pervivència d'un barroc "tardà i de circumstàncies, en què encara es fa servir el continu" quan a Europa ja s'ha abandonat, i "que combina amb l'estil galant". La musicòloga va explicar que això es deu a la "la inèrcia pròpia de la música cubana, on les novetats arribaven anys després i s'unien a la idiosincràsia autòctona". L'obra, escrita per a poques veus i pocs instruments -ja que havia d'adaptar-se al que hi havia a Cuba en aquella època-, va patir una segona orquestració a càrrec d'algun compositor desconegut, de la qual Ars Longa prescindeix.

El concert es completarà amb obres de l'època, tant de compositors cubans com Esteve Salas (l'Habana, 1725 - Santiago de Cuba, 1803) o de catalans com Cabanilles i Francesc Valls, amb la particularitat que Ars Longa dramatitza els seus concerts -dotant-los de dramatúrgia per contextualitzar l'època, o de vestuari-. En aquest cas s'ha optat per donar continuïtat a les obres musicals intercalant-hi textos del poeta Miquel Desclot, que interpretarà l'actor Jaume Comas. "El concert comença en un to litúrgic, greu, propi de la Setmana Santa, per passar després a la Missa de Rèquiem, on es parla de la mort des d'un punt de vista més espiritual. A la segona part el concert s'omple de vida i per això hi hem afegit villancicos de Valls i Salas, dos compositors que es complementen molt bé", explica Miriam Escudero.

Marta Porter
Avui