Cerca de notícies

Enquesta

Veus múltiples

2/10/2005 |

 

Tot queda en família. la seva esposa i els seus fills i sense oblidar el són els protagonistes de (Alia Vox). El gambista català aplega un amplíssim ventall de noms, des de a Marin Marais, passant per peces tradicionals afganeses, gregues o hebraiques, en un ecumènic intent de mostrar que la música és un art sense fronteres.

Una altra família ben avinguda, tot i que no consanguínia, és la del Quartet Mosaïques. Hem hagut d'esperar més de 10 anys, però per fi editen en Naïve un segon cedé amb quartets de Beethoven, els opus 18 números 1 i 4, un disc que reconfirma que, entre les formacions d'instruments originals, els Mosaïques són un punt i a part per bellesa sonora i intel·ligència interpretativa.

La Setmana de Música Religiosa de Conca està esdevenint una font inestimable de gravacions de repertori fascinant servit per intèrprets de primer ordre. Un nou exemple és l, un dels fruits més excelsos de l'estada de Tomás Luis de Victoria a Roma i del qual (per a les parts polifòniques) i (per al cant pla) signen una versió referencial, ben captada pels micròfons de Glossa. En aquesta benvinguda reivindicació del patrimoni musical peninsular, i continuen ocupant un lloc de privilegi. El seu nou disc per a Harmonia Mundi, , és un nou triomf sense reserves. és el cantant perfecte per defensar quatre de José de Nebra i José de Torres de temàtica religiosa conservades a la catedral de Guatemala.

D'una veu a mil o, sent més exactes, als centenars d'intèrprets que exigeix la Simfonia núm. 8 de Mahler. Simon Rattle clou el cicle que ha gravat per a EMI amb la més massiva de totes, al capdavant de la seva antiga orquestra, la Simfònica de la Ciutat de Birmingham. Amb disciplinades masses corals i uns solistes efectius, Rattle ofereix una versió d'irresistible impacte i ben dosificada espectacularitat.

Moltes edicions celebren el 80è aniversari d'un dels més grans cantants del segle XX, com el doble DVD de Deutsche Grammophon The Art of Dietrich Fischer-Dieskau. La perla és un recital liederístic gravat per a la televisió el 1974, amb Wolfgang Sawallisch, la cirereta, uns Kindertotenlieder del 1968 amb un jovenísim Lorin Maazel. Ara bé, seria un error gravíssim menysvalorar l'aportació del baríton alemany en el camp de l'òpera. Els fragments triats, com les dues entrevistes de propina, tenen una irritant sensació de coitus interruptus, però Die Frau ohne Schatten en la reinauguració, el 1963, del Teatre Nacional de Munic, Arabella amb l'excelsa Lisa della Casa o l'impactant Lear d'Aribert Reimann bé valen la inversió. Sortiran algun dia complets aquests documents?

Xavier Cester
Avui