Cerca de notícies

Enquesta

La soprano Deborah Voigt debuta al Liceu amb La Gioconda de Ponchielli

3/10/2005 |

 

Amb una sòbria escenografia inspirada en la Venècia del segle XVIII, torna al Liceu l'espectacular òpera d'Amilcare Ponchielli, La Gioconda, interpretada per la potent soprano nord-americana Deborah Voigt, que canta per primera vegada a l'escenari Barcelonès. Del 4 al 25 d'octubre de 2005.

Deborah Voigt debuta al Liceu cantant una òpera donant vida a la apassionada protagonista de La Gioconda. La soprano nord-americana deixa de banda per un temps l'òpera alemanya i dona vida a un dels mites de l'escola italiana, en una paper que ella qualifica com de "maratonià" per a una soprano.

Carlo Colombra, italià nascut a Bolonya, que va debutar al Liceu amb El Rèquiem de Verdi al 1999, dóna vida al cap de la inquisició i violent marit de la cantant Gioconda. És interessant també la presència del ballarí barceloní, Ángel Corella, que actua per primera vegada al Liceu.

La Gioconda, obra del alumne preferit de Verdi, Amilcare Ponchielli, torna a l'escenari del Liceu després de molts anys d'absència i després que el públic aficionat l'hagi reclamat en multitud d'ocasions. Les gran necessitats tècniques i artístiques d'aquesta òpera italiana i un llibret que ja semblava antic, expliquen els motius de l'espera. Per La Gioconda es necessiten sis cantants de primera fila, un gran ballet, cors i una escenografia enorme.

Aquesta òpera es va estrenar al Liceu el 26 de febrer de 1883 i es va veure per última vegada al maig de 1988. Durant aquest període de temps, s'ha representat 133 vegades i ha obtingut sempre el gran favor del públic. Durant la dècada dels 70 es va veure en multitud d'ocasions i sempre amb un gran èxit i gran popularitat.

El veterà Pier Luigi Pizzi, director d'escena, escenografia i vestuari d'aquesta versió de La Gioconda ha situat l'obra en la Venècia del segle XVIII, "perquè és un dels moments gloriosos de La serenissima, abans de la seva decadència, que va començar al segle XIX".

L'escenografia i el vestuari han estat pensats per donar una imatge amb pocs colors, senzilla i allunyada del barroquisme que seria natural en una obra que Pizzi defineix "com la historia dels horrors". "A la pobre Gioconda -assegura amb gran sentit de l'humor- li passen tots el horrors del món: una mare cega, un marit que l'enganya... I la pobre no té un altre remei que matar-se".

La soprano Deborah Voigh aclara que "La Gioconda viu una sèrie d'emocions que tots podem viure com éssers humans, és divertit representar-la, perquè és dramàtica i feroç, però molt interessant". Per la seva banda, Daniele Callegari, el director musical, assegura que La Gioconda té una "imposta" dramàtica enorme, encara que ve d'un llibret caòtic.

Els que ja coneixen aquesta opera clàssica, estaran d'acord amb Callegari quan diu que "que té un dramatúrgia espectacular i amb una gran força. El seu creador Amilcare Ponchielli, al que Verdi va considerà el seu dofí, va ser l'únic que va ser capaç de posar-se a l'alçada del vell mestre de l'opera italiana e internacional.

La Gioconda és una òpera melodramma en quatre actes d'Amilcare Ponchielli amb llibret d'Arrigo Boito, basada en el drama de Víctor Hugo Angelo, tyran de Padoue. L'acció té lloc a la Venècia del segle XVII. Es va estrenar al Teatre della Sacala de Milà el 1876 amb gran èxit.

Posteriorment, el compositor va fer diverses modificacions a la partitura i la segona versió s'estrenà el mateix 1876 a Venècia i a Roma al 1877. Dos anys després, Ponchielli va fer una altre modificació. Des de la seva creació, l'obra ha estat en el repertori operístic italià i és molt estimada pel públic del seu país. Les seves àries estan entre les més destacades de l'opera i les han cantat les millors veus del món.

Isabel Fernández Mira
Canal Cultura