Cerca de notícies

Enquesta

'La Gioconda' aixeca amb brillantor el teló del Liceu

5/10/2005 |

 

L'espectacular muntatge de l'òpera de Ponchielli va rebre forts aplaudiments

El Liceu va obrir ahir a la nit la seva temporada amb força. Amb tota l'espectacularitat que mereixia l'ocasió i amb una òpera que combina tots els ingredients per satisfer els paladars més exigents. I els que no ho són tant.

La Gioconda de Ponchielli compta amb un argument de passions irrefrenables, un gran cor, un famós passatge coreogràfic i melòdiques àries que van commoure els espectadors. El llibret és un autèntic drama, sí. Però l'èxit que va obtenir --més de 10 minuts d'intensa ovació-- va ser motiu de justificada alegria per als seus responsables.
Els directors italians Pier Luigi Pizzi (escènic) i Daniele Callegari (musical) i els responsables del nou rumb del coliseu, els catalans Rosa Cullell (directora general del teatre) i Joan Matabosch (director artístic), van respirar ahir satisfacció. També el cuidat i internacional elenc artístic. Hi havia expectació per veure com li anava a la nord-americana Deborah Voigt en el seu debut en una òpera escenificada al Liceu. La seva veu, acostumada a lidiar amb papers wagnerians igual de maratonians, va aguantar bé el tipus. I mai més ben dit: la seva recent intervenció quirúrgica (ha perdut més de 60 quilos) li permet, va dir dies abans, utilitzar més bé la veu i el cos.

LLIBRET TRUCULENT
Pizzi, que també es va estrenar al Liceu, va preparar a consciència el treball actoral. No n'hi ha prou de dominar la veu. I més tractant-se d'un llibret tan truculent com aquest. La intricada trama es va desenvolupar enmig d'una estilitzada escenografia. Totes les desgràcies imaginables transcorren en una Venècia ambientada al segle XVII (amb carnaval i canals inclosos), al voltant de la filla d'una cega: una cantant de carrer que és desitjada pel malvadíssim espia de la Inquisició, quan en realitat a qui estima és a un príncep que està embolicat amb la dona d'un noble cruel. Un fulletó en estat pur.

Entre els il.lustres convidats hi havia el president de la Generalitat, Pasqual Maragall --"és una gran funció, amb una escenografia estupenda", va observar--, i la vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, que es va atrevir a fer paral.lelismes amb la turbulenta elaboració de l'Estatut: "Ha sigut un culebró bastant semblant a aquest: amb la Inquisició, les creus, les màscares...". Tampoc es van voler perdre l'estrena la consellera de Cultura, Caterina Mieras; el conseller d'Agricultura, Antoni Siurana; l'alcalde de Barcelona, Joan Clos; Francisco Matosas, president del Grupo Zeta; Ricard Fornesa, president de La Caixa, i Juan Antonio Samaranch, expresident del COI.

Forts aplaudiments van premiar les interpretacions de les sis primeres veus i el genial ball d'Ángel Corella (un altre que debutava al coliseu). L'estrella de l'American Ballet va brillar en les seves piruetes en solitari i en els seus pas à deux amb la italiana Letizia Giuliani: dos bells cossos que en amb prou feines 10 minuts van convertir la popular (gràcies a Walt Disney) Dansa de les hores en una metàfora de l'amor i la mort, els dos eixos de la representació. "La idea és que Corella torni amb un ballet sencer", va explicar Cullell a la sortida. Tot va sortir rodó i només hi va haver un moment d'esglai, quan el foc va començar a cremar les veles d'un vaixell. Formava part de l'espectacle, d'acord; però, com que el Liceu va haver de ressorgir de les cendres, a més d'un se li va encogir el cor.

Núria Martorell / Marta Cerver
El Periódico