Cerca de notícies

Enquesta

Cantant amb els robots

24/11/2005 |

 

La soprano Claudia Schneider i cinc màquines estrenen una singular versió d''Orlando furioso'.

Les màquines han anat acaparant feines que abans portaven a terme els éssers humans. L'evolució en aquest terreny arriba fins a la música de cambra amb Orlando furioso, una de les propostes més innovadores de la desena edició del Festival d'Òpera de Butxaca que demà finalitza amb l'estrena d'a- questa curiosa producció sobre l'escenari del Mercat de les Flors. En ella un quartet de corda i un tambor, que toquen per si sols mitjançant un programa d'ordinador, acompanyen la soprano (i arquitecta) Claudia Schneider.
Roland Olbeter, col.laborador de Marcel.lí Antúnez i La Fura dels Baus, és el cervell d'aquests instruments robot. "Barregem protocols informàtics industrials amb protocols multimèdia que s'utilitzen en el món de l'espectacle, i això no s'havia fet fins ara", explica Olbeter, d'origen alemany i establert a Catalunya.

Els instruments de corda --dos violins, una viola i un violoncel-- tenen una aparença més estranya que la del tambor. Es componen de diverses peces: un peu metàl.lic, en forma de diapasó, i un tub sonor. A l'interior hi ha un mecanisme que controla els pistons que premen els ressorts necessaris perquè sorgeixi la música. Un E-Bow --sistema electromagnètic-- fa sonar les cordes. "Sonen com vulguis: com una guitarra elèctrica o com un violí". A l'exterior, fora de la vista del públic, un ordinador es connecta a l'instrument i li dóna ordres precises per posar en solfa la partitura que l'alemany Michael Gross --va treballar amb Frank Zappa, entre altres-- ha creat per a aquest muntatge amb la col.laboració del músic i discjòquei britànic Cristian Vogel.
"L'ordinador no sent la cantant. Dispara la música i la soprano s'hi ha d'ajustar, i no al revés, com passa en un concert amb instruments tradicionals, en què els músics tenen flexibilitat i s'adapten a la veu", va reconèixer Olbeter. "Amb els ulls tancats un percep que es tracta de música electroacústica perquè se sent el soroll del pistó quan afina una nota". Tot i tenir les seves limitacions, els instruments robot tam- bé aconsegueixen coses impossibles de portar a terme per un executant de carn i ossos com per exemple "sostenir una nota com si l'arc fos d'un quilòmetre de llarg o imprimir una rapidesa impossible d'igualar".

Però admet que on no poden superar l'ésser humà és en el terreny de les dinàmiques. "No podem matisar, com fa un músic, la pressió sobre les cordes. Els efectes no poden dissimular aquesta pèrdua d'espontaneïtat".

Olbeter ha dotat els robots de l'última tecnologia "perquè es moguin com a blat entre el vent seguint la música", va explicar. Gràcies a Siemens ha perfilat el moviment sobre l'eix vertical i horitzontal dels robots "amb un sistema utilitzat en l'Airbus 380".
Orlando furioso s'inspira en un conte fantàstic renaixentista escrit per Ludovico Ariosto. El protagonista del títol és un home que embogeix per amor i es converteix en una fera sanguinària. El seu amic Astolfo --interpretat per Claudia Schneider, la narradora-- viatjarà a la Lluna per trobar el seny que Orlando necessita. "La música sona barroca menys quan pujo a la Lluna, amb una cançó pop genial, i al tornar, amb un rap", explica Schneider, que prepara la tornada al Liceu amb Wozzeck, d'Alan Berg.
Ella està encantada amb l'experiment: "Al principi tot em semblava molt tecnològic, però les màquines han anat guanyant en moviment i cobrant vida".

Marta Cervera
El Periódico