Cerca de notícies

Enquesta

Trencant la barrera de la tonalitat

29/12/2005 |

 

«És la primera òpera que va ser escrita amb una nova estructura, una composició que va més enllà de la llibertat atonal per renunciar totalment a la tonalitat harmònica.» Pel director musical del Liceu, Sebastian Weigle, que dirigeix per primer cop aquesta òpera, una altra de les novetats de Wozzecek és el «cant parlat», en què es canta i es declama en una mateixa tonalitat. «Amb la renúncia a la tonalitat s'han aconseguit unes variacions especials per a cada personatge. Wozzeck, per exemple, sona molt humà, mentre que el Doctor i el Capità ho fan de manera més estructurada.»

L'Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu i el Cor Vivaldi-Ipsi-Petits Cantors de Catalunya, dirigit per Òscar Boada, interpretaran aquesta partitura, que suposa un «repte» tant per als instrumentistes com per als cantants. La soprano alemanya Angela Denoke, que encarna Maria, comenta que «tant la música com l'acció estan molt concentrades i deixen poc marge al cantant». El baríton Franz Hawlata, que debuta al Liceu, destaca la «bellesa» de la composició. «És una peça molt complexa, amb un to preciós que transmet una profunda melangia i la tristor d'una elegia vienesa, aquest és el repte del personatge». A més, l'òpera de tres actes, «relativament curts», es representarà seguida, com un «poema dramàtic», en paraules de Bieito.

Wozzek es va representar per primer cop el 1925 a l'Staatsoper de Berlín, i a l'Estat espanyol el 30 de desembre del 1964 al Gran Teatre del Liceu, el mateix dia que s'estrena la primera producció que fa el Liceu d'aquest títol, juntament amb el Teatro Real de Madrid, on també es representarà. El darrer cop que es va programar al Liceu va ser en la temporada 1983-84.

El Punt