Cerca de notícies

Enquesta

Els papers de Mozart

26/1/2006 |

 

La commemoració del naixement del compositor inunda les llibreries de novetats de tota mena, de biografies a obres de ficció, sobre el músic salzburguès.

Com ja és habitual darrerament, una part important del foment de la lectura, o això és el que ens volen fer creure, passa per aprofitar qualsevol efemèride per omplir les taules i els aparadors de les llibreries d'obres de tota mena que exploren l'esdeveniment des de diferents punts de vista. Recuperats de la quixotada de l'any anterior, ara li toca el torn a Mozart, que ha omplert pàgines i pàgines, en volums biogràfics, de correspondència i relats més o menys imaginaris.

Publicada fa uns anys, Mozart, la monumental biografia de Jean i Brigitte Massin traduïda al castellà per Turner, continua sent una obra fonamental per fer-se una idea exhaustiva de la trajectòria del músic. Una mica menys ambiciosa a primera vista, però tant o més interessant, sobretot pel que té de desmitificadora de determinats episodis de la vida del compositor, ha arribat a les llibreries Mozart, el text d'un altre Wolfgang, Wolfgang Hildesheimer, publicat també en castellà per Destino.

Aquest ràpid repàs no pot passar per alt la visió sui generis que va fer del geni un altre geni, de la ploma en aquesta ocasió: Vida de Mozart, el text de Stendhal que Alba va publicar l'any 2000 en la sensacional traducció de Consuelo Berges, i que iniciava un tríptic que l'editorial barcelonina va dedicar al compositor, continuada el 2003 amb Misterioso Mozart, de Philippe Sollers, i que culmina aquests dies amb Camino de Praga, d'Eduard Mörike. La relació entre Mozart i l'alta literatura té un altre pilar en l'obra de Puixkin Mozart i Salieri (Proa).

Més sorprenent pot ser trobar un nom molt més vinculat a la història espanyola. Editades en català per Empúries i en castellà per Ediciones de la Universidad de Salamanca, Gabriel Jackson, mozartià reconegut, recupera una obra de caràcter biogràfic i una altra més novel·lesca: Mozart i El Kapellmeister Mozart. Un altre musicòleg de qui es rescaten els treballs sobre el músic austríac és H.C. Robbins Landon, coordinador d'un extens diccionari sobre el compositor i autor de 1791, El último año de Mozart (Siruela) i Mozart. Los años dorados (Destino). Cal esmentar també l'obra de J.V. Hocquard Mozart, una biografía musical, publicada per Espasa-Calpe coincidint amb el bicentenari de la mort del músic, i les reflexions que sobre el compositor fa Nikolaus Harnonkourt a El diálogo musical (Paidós).

No podem passar per alt la contribució catalana, representada fonamentalment pel text de Pere-Albert Balcells, Autoretrat de Mozart (La Campana en català i El Acantilado en castellà), un assaig biogràfic a partir de la correspondència del músic. Qui vulgui endinsar-se més, però, en el seu epistolari, pot atrevir-se amb l'edició de tota la correspondència que ha fet l'editorial francesa Flammarion. Per la seva banda, un mozartià conspicu com Jaume Radigales fa un repàs a Mozart a Barcelona. Recepció operística 1798-2006 (Publicacions de l'Abadia de Montserrat) sobre la recepció de les òperes mozartianes a Barcelona a través de la premsa.

L'Any Mozart també serveix per donar veu a d'altres personatges lligats més o menys tangencialment al músic. En aquest sentit, Siruela reeditarà les memòries del poeta i llibretista Lorenzo da Ponte, i Edhasa aposta per la novel·la històrica amb Nannerl, la hermana de Mozart, de Rita Charbonnier, novel·lització d'un guió homònim que arribarà a les pantalles.

Ferran Esteve
Avui