Cerca de notícies

Enquesta

Kaija Saariaho: "Abans creia que l'òpera no era el meu territori"

27/3/2006 |

 

Estrenada amb gran èxit al Festival de Salzburg el 2000, L'amour de loin és un d'aquells rars exemples d'òpera contemporània en què públic i crítica semblen estar d'acord sobre les seves virtuts. La seva autora, la compositora finlandesa Kaija Saariaho (1952), torna ara als escenaris lírics amb una nova òpera, Adriana Mater, que veurà la llum el pròxim 30 de març a l'Opéra Bastille de París.

Saariaho és una de les figures més rellevants de l'actual panorama musical. La seva producció, però, marcada per una preocupació per qüestions tímbriques i de color instrumental (en què també entra l'ús de l'electrònica, fruit dels seus treballs a l'IRCAM de París, ciutat on resideix des de fa anys), no semblava que la destinés al món de l'òpera, vers el qual ella mateixa és mostrava reticent.

El ressò obtingut per L'amour de loin (representada també amb èxit al Châtelet de París i a l'Òpera Nacional de Finlàndia a Hèlsinki, on va ser enregistrada en DVD per Deutsche Grammophon), una obra que segueix la història del trobador Jaufré Rudel i el seu amor "de lluny" per una dona que mai ha vist i a la qual dedica els seus cants, ha canviat una mica aquesta disposició i ara Saariaho està a punt de veure néixer la seva segona obra lírica, que l'ha tornat a reunir amb els mateixos col·laboradors que a L'amour de loin: l'escriptor libanès Amin Maalouf com a autor del llibret, el director nord-americà Peter Sellars com a responsable de la posada en escena i Gerard Mortier, director del Festival de Salzburg el 2000 i actual capitost de l'Òpera Nacional de París, impulsor convençut dels dos projectes. A aquests noms cal afegir-hi ara els d'Esa-Pekka Salonen a la direcció musical i els dels cantants Patricia Bardon, Solveig Kringelborn, Stephen Milling i Gordon Gietz, protagonistes de l'òpera. En conversa telefònica des de París, Kaija Saariaho, expectant davant la imminent estrena, comenta els diversos aspectes de la gènesi d'Adriana Mater.

Suposo que la idea de compondre 'Adriana Mater' deu sorgir en part de l'èxit obtingut per la seva primera òpera, 'L'amour de loin'.

De fet, no és pas així. No pensava a compondre una nova òpera tan aviat. Però un cop vaig començar a escriure-la, vaig veure que la història d'aquesta mare en temps de guerra tenia ressonàncies amb l'experiència d'Amin Maalouf al Pròxim Orient i amb la meva pròpia. També hi va jugar un paper destacat Gerard Mortier, així com Peter Sellars, que es va mostrar molt entusiasta, tal com ell és sempre, amb la idea. Amb Peter sempre és molt fàcil treballar, la bona col·laboració que tenim fa que pugui confiar en ell sense dubtar-ho. Per això, i perquè m'inspira tant, he dedicat l'òpera a Peter.

Pel títol es dedueix que 'Adriana Mater' aborda la qüestió de la maternitat. Quin és l'argument de l'òpera?
Parla de la maternitat, en efecte, però també de la violència, de les relacions entre els éssers humans i els seus sentiments. És una història més contemporània que la de L'amour de loin, però alhora té una qualitat intemporal. Adriana és una dona jove que rebutja un home en un període de guerra. Però ell no és pas un enemic, sinó del seu propi país, tot i això esdevé el seu pitjor enemic. En aquesta atmosfera de violència, un vespre l'home viola Adriana, que queda embarassada. Tot i els consells de la seva germana, que té una visió diferent del món, Adriana decideix tenir el fill. 17 anys més tard, el noi descobreix que Adriana li ha mentit sobre el seu pare, que aquest no és pas un heroi de guerra i per això s'enfronta a la seva mare. Adriana no està segura si en el seu fill sorgirà la natura assassina del seu pare, tot i que l'ha intentat educar amb amor. Quan el pare torna, el fill decideix matar-lo, però no es veu capaç de fer-ho i al final entén la seva mare. En definitiva, és una història de perdó en un context de guerra.

A l'abordar una història de caràcter ben diferent a la de la seva primera òpera, més lírica i estàtica, el tractament musical també deu ser diferent.
Així és, Adriana Mater és més dramàtica, està orquestrada de forma més intensa, més feixuga, ja que el text és menys líric que el de L'amour de loin. Hi ha gent que diu que el meu estil ha variat en aquesta nova òpera, però jo no ho veig pas així. Aquests dies, mentre assisteixo als assajos, reconec la meva escriptura, però sí que és veritat que el procés de composició ha estat molt complex, molt cansat. Per això, ara mateix no penso per res a escriure una tercera òpera.

Quin paper juguen les veus en aquest nou títol? Escriu la seva música pensant en intèrprets concrets?
En el cas d'Adriana Mater el procés ha estat més abstracte, no coneixia quins cantants s'encarregarien de l'estrena a París. A més, volia un tractament vocal diferent del que vaig aplicar a L'amour de loin, una obra que sí que estava pensada per a certes veus, en aquell cas era una escriptura més melismàtica.

L'electrònica és un dels elements característics de la seva música. També tindrà paper a 'Adriana Mater'?
Sí, però serà un paper més reduït. En aquest cas, el programa que ha elaborat l'IRCAM [l'Institut de Recerca i Coordinació Acústica/Música que Pierre Boulez va fundar a París el 1970] se centra sobretot en l'espacialització del so, serà electrònica en temps real.
Vostè sempre s'ha mostrat reàcia cap al gènere operístic. Amb dos títols al seu catàleg, ha canviat la seva opinió?

És cert que quan entrava a la secció d'òpera de Tower Records a Nova York sentia que allò no era el meu territori. Tot depèn com es defineixi el terme òpera. Jo la defineixo com a col·laboració artística, una col·laboració molt autèntica que va molt més enllà de la música. És una forma de comunicar la música ben diferent de la que ofereix el concert.
Rautavaara, Sallinen, Lindberg, vostè mateixa, entre molts altres noms. Què té Finlàndia perquè a les darreres dècades sorgeixin tants compositors destacats?
Suposo que té molt a veure amb la cultura, el clima, l'actitud cap a la música, l'educació. És cert que és una societat molt culta, però, si li haig de ser sincera, no tinc cap resposta.

Xavier Cester
Avui