Fäustino confronta el Schubert músic i humà jugant amb «lieder» i humor
29/3/2006 |
L’espectacle es representa al Lliure.
Sergi Fäustino, creador i actor de nous llenguatges escènics, té la complicitat professional de la seva mare –la prestigiosa cantant de lieder Dolors Aldea– a F.r.a.n.z.p.e.t.e.r. L’obra, que es representa només de dijous a diumenge a l’Espai Lliure, s’inspira en la vida –«entre divina i humana», comenta l’actor– de Schubert.
Fäustino utilitza la vida contradictòria del músic per traslladar-la al segle XXI. La partitura interpretada per Aldea s’alterna amb les reflexions, amb la característica lectura àcida i còmica de l’autor.
Schubert hauria pogut subsistir còmodament fent de mestre com el seu pare. El músic, però, va preferir malviure component partitures sense entrar als palaus. Va viure a la mateixa ciutat i època que Beethoven però mai van coincidir, ja que mentre que aquest era el músic dels prínceps, Schubert trencava la solitud de la composició matinal compartint tertúlies i beguda amb els anarquistes. Fäustino s’esforça a aclarir que l’obra no és cap homenatge al músic, sinó que és a través de la seva obra i vida contraposada que ell ha trobat un espai per poder parlar sobre el món quotidià actual.
El director artístic del Teatre Lliure, Àlex Rigola, es confessa un fan de Fäustino, un creador que té un llenguatge propi i que no es retroalimenta d’altres d’autors contemporanis. Fäustino confessa: «L’obra m’ha sortit molt metafòrica.» Ja en la seva darrera producció estrenada, El cremáster de los cojones, insistia en la dificultat que l’espectador comprengui totes les motivacions del creador. En aquella performance es regalava una revista a la mitja part per explicar els motius de les accions. Avui, per trencar la barrera entre creador i espectador, enviarà un missatge als espectadors que li donin una adreça electrònica al final de l’espectacle.
J. B.
El Punt