Cerca de notícies

Enquesta

Òpera Brossa

31/3/2006 |

 

Mestres Quadreny veu estrenada la seva òpera 'El ganxo' amb 50 anys de retard i l'absència del poeta.

Han hagut de passar cinquanta anys perquè l'òpera El ganxo, la primera col·laboració entre el poeta Joan Brossa i el compositor Josep Maria Mestres Quadreny, pugés a un escenari. "Quan se li va proposar al Liceu, el 1959, el seu gerent, Joan Pàmias, va dir que no perquè era una òpera futurista. Ara ja ha arribat el futur". Amb aquesta ironia i senzillesa s'expressava ahir aquest músic de 77 anys que des de bon principi va ser un dels grans agitadors del panorama cultural de la segona meitat del segle XX a Catalunya.

Mostra d'aquest "anar contra les estructures", com ell mateix ho anomena, va néixer El ganxo, una òpera de cambra per a baríton (Lluís Sintes) i tenor (Antoni Comas), 12 músics i escenari de petit format. És per aquesta última causa que l'obra s'estrenarà al Foyer del Liceu, ja que a la sala gran "quedaria escarransida", reconeix el mateix compositor.

Poètic i divertit
Un dels principals esculls amb què s'han trobat Mar Gómez (direcció d'escena, actriu i coreògrafa) i Manel Barceló (dramatúrgia) és com materialitzar una òpera "que no té ni argument", apunta Mestres Quadreny. El resultat és "un escenari abarrotat que ens acosta al món de Brossa, amb tota la seva poètica, teatralitat, màgia i humor", explica Mar Gómez. Joan Matabosch, director artístic del Liceu, afegeix: "És un espectacle poètic, bellíssim i divertit".

Mestres Quadreny explica que aquesta és una de les seves primeres obres i que va néixer com a resposta a l'òpera que en aquella època es feia al Liceu. "Hi anava molt amb el meu pare i considerava que tot plegat era un espectacle una mica kitsch, amb una posada en escena desequilibrada, una orquestra desafinada, i on el millor de l'espectacle era el públic -explica-. Vaig agafar mania al món musical i vaig fer una òpera contra tot això. En lloc de fer una òpera gran la vaig fer petita, en lloc de ser en italià era en català, en lloc de molts músics n'hi havia pocs, en lloc de durar moltes hores dura 45 minuts". I només li va caldre ajuntar-se amb un altre agitador, Joan Brossa, per als textos, per aconseguir crear un espectacle suggerent i completament diferent.

Del duo Brossa-Mestres encara queda pendent d'estrena l'òpera Cap de Mirar (1991). "M'agradaria que s'estrenés al Liceu. Crec que seria més sa, mentalment, per al públic veure obres noves -apunta Mestres-. És curiós perquè en els museus i els teatres s'hi veuen obres d'autors vius, mentre que als teatres d'òpera són tots creadors del segle XIX. Els compositors sempre han empès perquè es fessin òperes d'autors catalans, però sempre han trobat un fre. Totes les òperes de gent d'aquí les estrenaven fora de temporada i la de Lamote de Grignon la van estrenar a les 12 de la nit. O sigui que sempre ha estat així".

En el mateix sentit es pronuncien els dos cantants. Lluís Sintes diu que li agrada jugar i provar coses noves, mentre que Antoni Comas considera imprescindible per a la vitalitat de l'òpera fer estrenes contemporànies. "I malgrat tenir 50 anys, El ganxo segueix sent contemporània, tant pel text com per la música i la posada en escena".

Marta Porter
Avui