Cerca de notícies

Enquesta

El violoncel sense pausa

17/4/2006 |

 

Un concurs internacional de violoncel premia el guanyador amb la possibilitat de tocar durant dos anys l’instrument del mestre Pau Casals

Pau Casals amb el seu violoncel, en una imatge presa a Puerto Rico el 1972, un any abans de la seva mort. Foto: FUNDACIÓ PAU CASALS
«El meu violoncel és el meu millor amic, el més estimat amic. Fins i tot estimo les seves cordes, que quan estan a punt de trencar-se és quan sonen millor, i per això no m’agrada canviar-les». Així ho confessava en el llibre Joia i tristor, d’Albert E. Khan, el mestre Pau Casals, un dels millors violoncel·listes del segle XX, reconegut internacionalment com un dels principals intèrprets i directors d’orquestra del seu temps.

Durant bona part de la seva intensa vida musical va fer servir un violoncel especial: un Matteo Gofriller, fet a Venècia l’any 1700, que Pau Casals va comprar el maig del 1908 a un col·leccionista de Lille. En va pagar un preu de 18.000 francs, «aproximadament el que guanyava en cinc concerts» (va donar una entrada de 10.000 francs i va pagar els altres 8.000 en dos terminis). Des d’aquell moment va ser el seu instrument preferit, el que el va acompanyar durant tota la seva carrera musical, per arreu del món i en els moments més significatius de la seva vida; com en la seva intervenció en favor de la pau mundial a les Nacions Unides, el 1958. Fins a la seva mort, l’any 1973, a Puerto Rico, van ser més de seixanta anys d’una amistat fidel entre el músic i el violoncel.

Ara l’instrument és propietat de la Fundació Pau Casals del Vendrell, però n’és usufructuària la vídua del músic, Marta Casals Istomin. Ella, conscient com és que un violoncel com aquest perd la vida si no hi ha unes altres mans que el mantinguin actiu, ha impulsat la creació d’una beca que possibilita que els millors músics del món puguin tocar durant dos anys el violoncel de Pau Casals.

Qui ha materialitzat aquesta idea és l’organització internacional Kronberg Academy, «un dels centres que reuneix els millors violoncel·listes del món», segons va explicar Núria Ballester, conservadora de la Vil·la Museu Pau Casals, l’antiga residència d’estiueig de Pau Casals al Vendrell –la seva ciutat natal–, ara reconvertida en un museu sobre la vida i obra del músic. Aquesta acadèmia alemanya convoca cada quatre anys el Concurs Internacional de Violoncel Pau Casals que, més enllà de la dotació econòmica, premia el guanyador amb la cessió, durant dos anys, del violoncel Gofriller de Pau Casals. El certamen es va convocar per primer cop l’any 2000. Va aconseguir la corona de llorer el violoncel·lista brasiler Claudio Bohórkez, que va ser l’encarregat de tornar a fer sonar les cordes que tants cops havien tocat els dits del músic vendrellenc. En la segona convocatòria, el 2004, el jurat (en què hi havia el violoncel·lista Mstislav Rostropovich, amic de Casals) va considerar que el músic guanyador, Lazlo Fenyö (Hongria) no era prou mereixedor del privilegi de tocar el popular violoncel de Pau Casals. La tercera convocatòria serà d’aquí a dos anys. Mentrestant, el violoncel el guarda Marta Casals en un taller de Nova York.

El valor del violoncel és actualment d’uns 600.000 euros, segons apunta la conservadora de la Vil·la Museu Pau Casals del Vendrell, que afirma que quan el violoncel passi a les mans de la Fundació Pau Casals, quan mori la vídua del músic, aquesta entitat «seguirà la línia engegada per Marta Casals de fer que el violoncel no es perdi». O bé continuaran col·laborant amb el premi de l’acadèmia Kronberg; o bé el llogaran a un violoncel·lista de prestigi reconegut. El cas és que no pari.

Pau Casals: «El meu violoncel és el meu millor amic, el més estimat amic»

Reclamen que es traslladi a Catalunya
Des de la mort de Pau Casals, l’any 1973, només en dues ocasions s’ha pogut tornar a escoltar el seu violoncel al Vendrell. La primera va ser el juny del 2001, amb motiu de la inauguració de la Vil·la Casals, l’antiga casa d’estiueig del violoncel·lista, reconvertida en museu. I la segona, el 29 de desembre del 2002, en la commemoració del 126è aniversari del naixement de Pau Casals. En les dues ocasions l’intèrpret va ser Claudio Bohórkez, l’afortunat que va guanyar la primera edició del Concurs Internacional Pau Casals i que, per tant, el feia mereixedor de disposar de l’instrument durant dos anys. Però el violoncel ja havia visitat el Vendrell anteriorment, si bé no va arribar a ser tocat. Va ser el 1977, després que la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya recollís 9.600 euros per sufragar les despeses dels impostos successoris que havia pagat la vídua del mestre. Arran d’aquesta iniciativa, Marta Casals Istomin va portar el violoncel al Vendrell per fer-ne una entrega simbòlica, tot i que l’instrument mai no va arribar a quedar-s’hi. De fet, aquesta col·lecta de les colles sardanistes perseguia l’objectiu que el violoncel pogués ser traslladat definitivament a Catalunya. Han estat moltes les veus que reclamen que l’instrument es pugui exposar al Vendrell, a la Vil·la Casals. La conservadora del museu, Núria Ballester, considera, però, que aquesta peça no es pot deixar perdre en un museu. Igual com ho va dir Claudio Bohórkez en l’estada a la capital del Baix Penedès: «Un instrument ha de servir per ser tocat. Seria una pena que no fos així, perquè un instrument no pot ser mai una relíquia.»

CARINA FILELLA
El Punt