Cerca de notícies

Enquesta

Eiji Oue: "Els músics s'han de sentir orgullosos de l'OBC"

20/10/2006 |

 

El director japonès debuta aquesta nit com a titular de la formació catalana.

Aquest japonès de mirada amable fa la impressió que viu un etern idil.li amb la música. Hi ha dedicat tota la seva vida en cos i ànima sense haver perdut gens la passió per la feina que fa. Treballador exigent, com mana el tòpic nipó, no recularà en el seu objectiu de convertir l'OBC en una orquestra millor, "en què els músics se sentin orgullosos de la seva feina". Els seus primers assajos com a titular han anat bé. Però la prova de foc serà aquesta nit, en el primer dels concerts d'aquest cap de setmana a l'Auditori.

Oue s'ha après de memòria les dues obres catalanes, Catalònia d'Albéniz, i Concertino per a orquestra de cordes de Gerhard, que, juntament amb la Cinquena Simfonia de Mahler, integren el primer programa que ofereix com a titular. "He volgut mostrar dues maneres d'entendre la música. Una de més tradicional, la d'Albéniz, amb una arquitectura musical que ja coneixia. Albéniz, com Falla, desprèn una aroma especial. Gerhard és diferent. No sé si és la típica música catalana però tots dos són una bona introducció a ella. Vull aprendre'n més".

PROGRAMA CATALÀ
Avança que busca una gran obra de la terra que es converteixi en referent de l'OBC. Gravar un disc amb ella i oferir la temporada que ve un programa només català, "que també tocarem a l'estranger", són alguns dels seus objectius.

"Abans havia vingut com a director convidat i només havia de complir el dia del concert. Ara ha arribat l'hora de la veritat. Tinc més responsabilitat i m'he de preocupar fins i tot per la pols al meu despatx. Vull que cada nota soni de forma clara. I, si no, la faré repetir tant com calgui". Ahir els assajos van acabar amb l'aplaudiment dels músics i el dia anterior a diversos d'ells, fins i tot a Oue se li van escapar les llàgrimes d'emoció a l'abordar el primer moviment de la Cinquena de Mahler. "Em van titllar d'ingenu quan vaig dir la temporada passada que volia convertir l'OBC en una de les millors orquestres del món. Ara sé que ho aconseguirem. Com el Barça, l'OBC ho pot aconseguir. Hem de treballar molt i arreglar certes coses, però ho aconseguirem".
Admet que haurà de fer canvis, sobretot en alguns llocs que han quedat vacants després de la marxa d'alguns músics, la majoria amb excedència. "Intentarem comptar amb els millors solistes que puguem tenir per substituir-los. Tots els que se n'han anat han deixat un llistó alt. S'hauran de fer audicions per trobar gent del mateix nivell o confiar en algú de més jove amb possibilitats d'arribar al nivell que busquem. Això no s'aconsegueix d'un dia per l'altre però prefereixo afrontar el repte".

No traurà el fuet, els directors tipus Karajan han passat a la història. La seva estratègia és una altra. "Vull restituir l'orgull en els músics de l'OBC. Han de sentir que són d'or i portar-los al més alt que puguin perquè sempre ofereixin la millor música". No hi ha més secret que la motivació, afirma.

"Per oferir un so fresc, bo i que emocioni, cada músic s'ha de sentir orgullós d'estar tocant, fins i tot si es tracta de les obres més simples de Brahms i Txaikovski. El públic sap quan una orquestra ofereix qualitat. Aconseguir que tots aportin el millor d'ells és la meva feina". I conclou: "I és així no perquè jo ho ordeni, sinó perquè estimen i respecten tant la música, tota la música, com el públic".

MARTA CERVERA
El Periódico