Cerca de notícies

Enquesta

Agniezka Holland: "Volia traduir l'emoció musical en imatges"

22/10/2006 |

 

Entrevista: Agniezka Holland Directora de 'Copying Beethoven', film en què l'estrella és la 'Novena simfonia'

Entrar en la intimitat d'un gran mestre, de les seves misèries al procés creatiu. Aquest era l'objectiu de la directora polonesa Agnieszka Holland (Europa, Europa, Washington Square), a aquestes altures amb una cinematografia absolutament cosmopolita. A Copying Beethoven, estrenada als cinemes en català en versió doblada i subtitulada, ens presenta la gestació de la Novena simfonia de la mà d'Ed Harris en la pell del geni i de Diane Kruger en la de la dona que li fa d'espàrring i musa.

Per què Beethoven?
És un personatge que sempre m'ha apassionat per les seves contradiccions: febleses personals, d'una banda, i geni musical, de l'altra. Un geni, a més, que va ser el primer a canviar el concepte de compositor, fins en aquell moment l'objectiu primordial d'aquests havia estat la bellesa. Ell va capgirar això per expressar-se com a artista, la seva música reflecteix la seva ànima. I cinematogràficament m'atreia el repte d'una pel·lícula on la música és el personatge principal.

¿Fins a quin punt va condicionar justament la música el seu procés creatiu, el guió, el rodatge, el muntatge?
Absolutament tot. He intentat reflectir no només l'energia de la seva música sinó també el que conté, o almenys la meva lectura subjectiva d'aquesta música. I ha estat particularment apassionant intentar penetrar en el seu misteri, en el procés que li va permetre arribar on va arribar. Ed Harris, a més, després de passar per l'experiència de posar-se en la pell de Sydney Pollock, ja sabia en què consistia això d'interpretar algú que està disposat a donar-ho tot, a acostar-se més del que convé a la flama per inspirar-se, per descobrir.

Quina descoberta li ha permès 'Copying Beethoven'?
He passat més d'un any de la meva vida dedicant-me només a escoltar música de Beethoven, i determinades obres en particular centenars de vegades. Entre altres coses perquè havia de triar un enregistrament en particular de la Novena simfonia que podia anar millor a la pel·lícula. Això, sent amateur, em va donar una perspectiva de la música completament nova. El cine té això. Més enllà de la carrera comercial del film, la descoberta ja la tens guanyada. Quant a Beethoven, com a personatge, una de les conclusions biogràfiques a les quals he arribat és que el seu famós amor frustrat mai va existir. No ho puc demostrar, però estic convençuda que és un personatge que es va inventar per sentir-se millor.

Parlant de dones fictícies, aquesta Anna Holz (Diane Kurger) que ajuda i inspira el mestre en l'última etapa de la seva vida, va existir?
Tal com surt a la pel·lícula, no. És un personatge inspirat en tres persones més: una compositora francesa d'aquest període; la dona misteriosa que va fer girar el compositor a l'escenari en acabar el primer concert de la Novena simfonia perquè no sentia com l'estaven aplaudint; i aquesta presumpta enamorada que va tenir en el seu passat.
La seva aproximació, tant en el llenguatge com en la manera en què es mouen els personatges o el so del concert, és força contemporània tot i tractar-se d'un film d'època.

Vaig dubtar molt entre un enfocament i l'altre, però tenia por que, si no, em quedaria massa ensucrat. La seva música és tan moderna, encara avui, que no em va semblar apropiat. No volia el preciosisme d'una pel·lícula d'època. La gent, ni aleshores, estava tot el dia encotillada. I menys algú com Beethoven, amb tot el seu art, però també amb la seva fúria incontinguda, tant verbal com física.

¿Com van preparar el rodatge de l'escena àlgida del concert de la 'Novena simfonia'?
És un dels motius principals pels quals he fet aquesta pel·lícula, el repte de traduir l'emoció de la música en imatges. Al rodar, els actors estaven tan posats en la música que van donar molt més del que esperava, fins i tot va passar una cosa curiosa amb l'Ed [Harris]. Havia estudiat tant els moviments per dirigir l'orquestra i aquesta tocava tan bé que es va oblidar de mirar cap al personatge de Diane que el guia durant tot el concert... Vam riure bastant amb això.

Elisabet Cabeza
Avui